DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRETENDENT, -ENTA m. i f.
Qui pretén alguna cosa; cast. pretendiente. Obtinguda dita llicència no sens miracle, pues habent hi tans pretendents en la Cort de Madrid..., obtinguí la llicència en menos de tres mesos, López Rel. 46. Especialment: a) Persona que pretén tenir drets a regnar. Don Jaume de Borbó... fou un pretendent caracteritzat pel fet de no tenir cap pretensió, excepte la de viure bé, Pla SB 223.—b) Qui vol casar-se amb tal o tal persona. Volia donar los despatxos al seu pretendent, Vilanova Obres, iv, 97. S'havia de casar, i entre les tres pretendentes que eren les úniques en vista, cap tan a propòsit com la senyora Llúcia, Pons Com an. 207.
    Fon.: pɾətəndén (Barc.); pɾetendént (Val.); pɾətəndént (Palma).
    Etim.: pres del llatí praetendĕnte, part. pres. de praetendĕre, ‘pretendre’.