DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRETERIR v.
|| 1. ant. intr. Morir, deixar d'existir (sobretot de manera violenta); cast. perecer. Qui a vós reclama | no pot preterir, | e menys mal morir | aquell qui a vós ama, Canç. Nad. 122. La fama de aquell no deu preterir per longitut de dies, Tirant, pròl. Los de dins se'n deffenien tan bellicorosament que molts francesos hi preteriren, Boades Feyts 362. a) refl. Los libres se'n vagen a perdició e se'n preteresquen molts per perea, Boades Feyts 37.
|| 2. tr. Ometre, deixar d'anomenar o de prendre en consideració; cast. preterir. Qui serà capaç d'oblidar o preterir els fins ara no superats afanys d'En Marian Aguiló, Obrador Arq. lit. 31. Hi havia les abandonades, les preterides, Caselles Mult.46.
    Fon.: pɾətəɾí (Barc., Palma); pɾeteɾíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí praeterīre, mat. sign.