DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRETEXTAR v. tr.
Donar com a raó aparent; prendre com a pretext; cast. pretextar. No hi havia altre remei que pretextar un contratemps, Oller Febre, i, 164. Ella, torbada, s'havia excusat, pretextant no trobar-se massa bé, Caselles Mult.107.
    Var. form.: pretextuar (segle XVIII, ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: pɾətəstá (Barc. Palma); pɾetestáɾ (Val.).