DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PREU m.
|| 1. Quantitat de moneda o d'altra cosa que s'ha de donar com a tipus de còmput a canvi d'un objecte o d'un treball; cast. precio. Cavall de preu de mil sols, dóna XX sols, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). No deuen guardar si les coses se venen per poch preu, o per gran, mas que faça la venda per lo preu que offert li serà, Cost. Tort. I, iii, 9. Al preu de la grana compram lo brasil, Proc. Olives 424. En aquella hora tot baixa de preu, Pons Auca 213. Preu corrent (ant. preu cominal): preu normal, ni massa alt ni massa baix. Preu alt (ant. gran preu): quantitat relativament grossa que s'ha de donar a canvi d'alguna cosa. Preu baix o Poc preu: quantitat relativament petita a canvi d'una cosa. A bon preu: a preu raonable, o més aviat un poc alt. Preu de foc: preu excessivament alt. A cap preu: a preu molt baix. A dos preus: a preu molt alt. Preu per preu: al mateix preu una cosa que una altra. Posar preu a una cosa: fixar la quantitat que s'ha d'exigir a canvi d'aquella cosa. Fer preu: posar preu a una cosa acordadament el qui la vol vendre i el qui la vol comprar. Certifficant-vos com hauem fet preu ab lo portador de la present, doc. a. 1435 (BSAL, viii, 380). A preu fet: contractant un treball a base de pagar-lo a tant per unitat o tipus de producció, sense mirar el temps que s'hi inverteix (or., occ.); cast. a destajo. Si trobats qualque pintor qui se'n vulla emparar a preu feyt, finats-ne al millor mercat que porets, doc. a. 1407 (Anuari IEC, v, 613).Cosa de preu, o de gran preu: cosa molt valuosa. Garlanda molt rica e de gran preu, Paris e Viana 6. Es un joyell de preu, Aguiló Poes. 80. a) fig., aplicat a la vàlua de coses immaterials. A bona dona no hi baste preu, Metge Somni iv. En preu de la mia virginitat, Valter Gris. 12. La sanch en preu de la redemptió humana, Villena Vita Chr., c. 210. E dar-los ma vida en preu gloriós, Passi cobles 22. ¿Quin preu serà que d'Israel decanti | l'assot de Jehovà?, Alcover Poem. Bíbl. 72.
|| 2. ant. Estimació de la vàlua moral d'una persona; honor, prestigi, bona fama; cast. prez. Los cavallers d'aquest món veem que's combaten e que moren per aver nom e preu de les gents, Llull Cont. 112, 7. Aquels qui uiuran hauran honor e preu, Jaume I, Cròn. 62. Per la victòria per nostre Senyor Déu a mi dada, les mies mans han sabut guanyar lo preu e la honor dauant la magestat del sereníssim rey de Anglaterra, Tirant, c. 71.
    Loc.—a) No tenir preu: esser extraordinàriament valuosa una cosa. Franquesa y bonhomia com aquella no té preu, Roq. 10.—b) Anar a preu fet: treballar a preu fet, i fig., treballar amb gran activitat.—c) Fer com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, se prenia les medicines: fer mals negocis per manca d'estímul.—d) No poder prendre preu a una cosa: no poder-se'n avenir, no poder-s'hi acostumar, no donar-li la seva conformitat (Mall., Men.).
    Refr.—a) «El preu no fa la bondat»: significa que una cosa pot tenir un preu alt sense tenir prou qualitat per a justificar-lo.—b) «Sa roba fa es preu»: vol dir que generalment el preu de les coses està en proporció directa de llur vàlua intrínseca, de llur qualitat (Mall., Men.).—c) «El preu fa la venda»: significa que les coses tenen més o menys pressa de demanadors segons que siguin més o menys assequibles.—d) «A preu fet ho tindré, mala feina te'n faré»; «A preu fet ho tindràs, mala feina me'n faràs»: significa que les feines encarregades a preu fet solen resultar defectuoses.—e) «Preu per preu, sabates grosses»: vol dir que d'una cosa que no s'ha de pagar segons la quantitat que se n'adquireixi, convé més prendre'n molta que poca (Mall., Men.).
    Fon.: pɾέw (or., occ.); pɾέ̞w (val., mall., men.).
    Etim.: del llatí prĕtĭu, mat. sign.