Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  prevaler
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PREVALER v.
|| 1. intr. Tenir més força, esser superior; superar, vèncer; cast. prevalecer. a) ant., amb complement introduït amb la preposició a. Molt bé se comprèn lo pus vil e lo pus minua homa del món prevaler a aquella fembra en quant fembra, Corbatxo 50. Tu... est poderós cometre batayles e preualer altament a tots pugnadors, Hist. Troy. 84.—b) absol. Puix tostemps en l'om senyals bons prevalen, Passi cobles 33. Lo drach ha peleat y los seus àngels no prevalgueren, Cordial 39 vo. Per fer que prevalguen les vostres rahons, Proc. Olives 184. Que prevalega la opinió que dit Clavari aprovarà, doc. a. 1577 (BSAL, viii, 72).
|| 2. intr. o tr., ant. Ajudar, esser de profit; cast. valer. E si neguna cosa poden los prechs meus preualer, vos suplich..., Tirant, c. 355. Déu qui a tals coses acostuma prevaler als qui culpa no tenen, Tirant, c. 293.
|| 3. refl. Aprofitar-se, servir-se, treure profit d'una cosa; cast. prevalerse. Ell se preval de ma amistat, Lacavalleria Gazoph. Exagerava les mostres de la meva dolor, perquè, prevalguda de lo molt que el pare m'estimava, comprenia que així el feia patir, Ruyra Pinya, ii, 13. Intentaven amonestar la pluja, prevalent-se de l'autoritat de llur hàbit monacal, Espriu Anys 232.
    Var. form.:
prevaldre.
    Fon.:
pɾəβəɫέ, pɾəβáɫdɾə (or.); pɾeβáɫdɾe (occ., val.); pɾəvələ́ (bal.).
    Conjug.:
segons el model valer.
    Etim.:
del llatí praevalēre, mat. sign. 1.