DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PREVARICAR v.
|| 1. intr. Desviar-se del bon camí moral, sobretot mancar a les obligacions del propi càrrec, fer-hi traïció; cast. prevaricar. Ab lo bech piquen | e prevariquen, Spill 9826. Dexa'm prevaricar y després perdona'm, Vilanova Obres, xi, 229. N'hi ha que per atzar prevaricaren, | i la ciutat, ni redimits els vol, Alcover Poem. Bíbl. 48.
|| 2. tr., ant. Fer anar malament, impedir. No han alguna disposició emplicada prevericant la cura, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 2.
    Fon.: pɾəβəɾiká (Barc.); pɾeβaɾikáɾ (Val.); pɾəvəɾiсá (Palma).
    Etim.: pres del llatí praevaricari, mat. sign.