DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PREVENIR v. tr.: cast. prevenir.
|| 1. Sortir a camí, avançar-se a una cosa, a un esdeveniment; actuar en forma adequada al que ha de succeir. Pus preable cosa és reputat prevenir que esser per temps prevengut, Ordin. Palat. 37. Pus lo teu coratge no pux preuenir, de bon grat seguiré aquell, Valter Gris. 9 vo. Ma llengua prevé a mon pensament: Lingua mea praecurrit mentem, Lacavalleria Gazoph. Sent tranquila remor de salms; | és que, prevenint l'auba, ja l'ermità | envia a les estrelles prechs matinals, Costa Agre terra 119. a) Evitar una cosa actuant abans que esdevingui. La Justícia puga prevenir aquests atentats, Ignor. 14.
|| 2. Advertir per endavant, avisar anticipadament. Tenint present lo que el mateix SS. Pare prescriu y prevé a los preducadors, doc. a. 1754 (Hist. Sóller, ii, 920). Però no ho diga a ningú!—afegí prevenint-la, Pons Auca 127. Li tibà altre cop el mocador, prevenint-li que es guardés de l'ayre, Pons Auca 192. Ah, i us previnc, senyoreta, que sofriu en el vostre treball distraccions d'importància, Espriu Lab. 93.
|| 3. Preparar, disposar per a una cosa a venir. Puguen prevenir las tals matèrias, Ordin. Univ. 1629, f. 89. Estant assentadas en las cadiras que tenian previngudas al costat del orgue, doc. a. 1820 (Segura HSC 113).a) Disposar prèviament l'ànim d'algú en favor o en contra d'una cosa o persona.
    Refr.
—«Val més prevenir que curar».
    Var. form.: previndre.
    Fon.: pɾəβəní, pɾəβíndɾə (or.); pɾeβíndɾe (occ., val.); pɾəvəní (bal.).
    Conjug.: segons el model venir.
    Etim.: del llatí praevenīre, mat. sign. || 1.

2. PREVENIR v. intr. ant.
Pervenir. Als amats... batles de la ylla de Mallorques... als quals les presents preuendran, doc. a. 1347 (BSAL, viii, 40). S'acordaren que cascú renunciàs als regnes que'ls devien prevenir, Muntaner Cròn., c. 182. Ni's pot trobar que puixen prevenir sinó de Déu, Metge Somni i. Tots aquests béns son prevenguts a tu per la gràcia divinal, Canals Carta, c. 3. Anant per son camí perdé aquell e preuench en una gran spessura d'erbes, Tirant, c. 248.
    Etim.: de pervenir, per canvi de prefix.