Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  prim
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRIM, PRIMA adj. i subst.
I. || 1. ant. Primer. Es demostrat que'l món és creat per Déu, qui és prima causa, Llull Gentil 82. Y és mal quant la dona en l'acte és la prima, Viudes donz. 168. La prima pàgina de la carta del missal, doc. a. 1436 (Miret Templers 570). Cascuna presa fets-lo suar fort, axí com en la prima, doc. segle XV (Rom., xxxvi, 107). De nós mateixs pren lo mal causa prima, Ausiàs March civ. A prima faç: a primera vista. Encara que a prima faç semblen verdaderes, Faules Isòp. 93. En el llenguatge modern el mot prim amb el significat de ‘primer’ no té vitalitat; es conserva en els jocs de nois (Lo prim, en el Camp de Tarragona, és el jugador a qui pertoca començar el joc) i en algunes locucions estereotipades que citarem tot seguit. Matèria prima: la substància que juntament amb la forma substancial constitueix l'essència d'una cosa. Matèria prima... és una cosa que no és sinó en pura potència, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 11. Prim son: el primer son, la dormida que se sol fer al començament de la nit. Hora del prim son: les primeres hores destinades normalment a la dormició nocturna. Can él uenie era prim son pasad, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). En gir de prim son vengueren dues galees, Marsili Cròn., c. 16. Açò la nit seguent a hora de prim son, doc. a. 1330 (BSAL, ix, 57). A la nuyt, a prim son, serem a posada, Muntaner Cròn., c. 89. A l'hora del prim son sentien el crit que els glaçava la sang, Riber Miny. 72. Prima nit: les hores que precedeixen de prop a la mitja nit. Axí que a la prima nit essent aquells mateixos guià ab la gent expedita, Quinto Curcio 42 (ap. Aguiló Dicc.). Maria... mirava una ungla de lluna sobre el cel de la prima nit, Vidal Mem. 72. Lo prim de la nit: (ant.) la prima nit. Se'n lleva lo prim de la nuyt, Muntaner Cròn., c. 66. Cosí prim: fill del cosí del pare. Fill nefandíssim, ço és que l'aja haüt de filla o de néta o de besneta..., germana, neboda, cosina germana e prima, Cost. Tort. VI, v, 4. Nombre prim: el nombre que no té altres divisors que ell mateix i la unitat. Falcó prim: (ant.) falcó femella, per contraposició a terçol, que era el mascle. Haya a nós aportats tres falcons, dos terçols e un prim, que ha trets del agre de Formentor, doc. a. 1347 (BSAL, ii, 120). Com lo pare e la mare, so és lo tersol e lo prim, n'agueren gitats los jóuens falcons, Flos medic. 136. Obra prima: manufactura de primera classe, de selecció. Que negú teuler o teulera no gaus mesclar o tenir obra prima ab obra grossa, doc. a. 1285 (RLR, iv, 362).
|| 2. m. pl. (i a vegades sing.) Residus de farina passats per primera vegada pel sedàs (or., bal.); cast. moyuelo. Una quartera de prims de sexa, doc. a. 1387 (BSAL, ii, 106). Pendràs dos grans almostes de sagó o de prims no guayre pessats, Flos medic. 68 vo. Los prims, o tridell, o mijans: Secundarium, furfures minutiores, Pou Thes. Puer. 145. Conué donar-los... farina de ordi ab lo prim destrempat ab vi, Agustí Secr. 154 vo.
|| 3. m. pl. Olis escumosos que van per alt dels tinells o altres recipients (Alt Empordà).
II. || 1. Que té poc gruix; cast. delgado. Sia reebuda l'aigua de la font e al sòl del pou que mova un conduit prim d'on pas aitant d'aygua com ix de la font, Llull Cont. 294, 5. Ab una corda prima ell lo penjà, Eximplis, i, 21. Que mostra tenir molt prima la scorça, Proc. Olives 284. Prenent una llauna prima de ferro, Agustí Secr. 70. Balla ab la Tuyas, que és més prima, Pons Auca 64. Quin cosset que tens tan prim!, Penya Poes. 77. «Aquest jove està molt prim». Terra prima: la que no és gaire compacta i que té poca fondària.
|| 2. De poca consistència o densitat; de poca substància o contingut; escàs; cast. escaso, flojo. «Anar prim de roba»: dur poc vestit. Prim de panxa: poc alimentat. Prim de butxaca: que té pocs diners. Venre son vi, qualque sia prim o ayguat, doc. a. 1470 (BABL, xi, 286).Prim de salut: que malalteja, que té la salut dèbil. «L'amo, vos me dau renyina | perque no guard es porcs bé; | vós ja em deis lo que he de fer, | però sa soldada és prima» (cançó pop. Mall.). Aigua prima: aigua escassa, pluja moderada; corrent escàs en un riu. Son prim: dormició lleugera. Tenia un son prim, Massó Croq. 74. a) adv. Dormir prim: dormir lleugerament, esser fàcil de despertar. Menjar prim: menjar escassament o de poca substància. Érem fort prim vestits, Pere IV, Cròn. 148. Y a voltes affilen tam prim lo rahor, Proc. Olives 419. El grifó ratjava prim, Rosselló Many. 150.
|| 3. Agut, alt de to (parlant de veus o sons); cast. agudo. Vous altes e baxes, grosses e primes, Llull Arbre Sc. i, 218. Llàstima que tengués sa veu tan prima un homo tan gruxat, Ignor. 48.
|| 4. Agut, dotat de gran sensibilitat o penetració; cast. agudo, fino, sutil. «No hi ha res tan prim com la vista». Prim de nas: que sent intensament les olors; fig., que endevina o sospita fàcilment les coses amagades o esdevenidores. Prim de paladar: que percep i distingeix les diferències de sabor. Prim de gust: que coneix i aprecia les fineses de qualitat de les coses (literàries, artístiques, intel·lectuals, etc.). Ab prim saber trempat per sauiesa, Pere Torrella (Cançon. Univ. 170). Manant-me que desplegue les bales de la mia grossa roba en mans de vostra prima inteligència, Menaguerra Cavaller. Aquell mal esperit revolucionari y prim de nas que per no res s'escarrufa, Roq. 29. a) adv. Finament, subtilment, En ma dolor, si prim e bé's cercava, | se trobarà que delit s'i contorna, Ausiàs March xcii. Pres lo marit | saber treballen, | prim l'escandallen, Spill 508.
|| 5. m. Coca de poc gruix i sense tallades (Maestrat, Cast., Mall.). El prim de Castelló es pasta amb oli i sucre, i a vegades hi posen panses o ametlles. El prim de Mallorca sol esser de pasta saïmosa, de forma llarguera pero amb els cantons rodonencs.
|| 6. m. La porció més prima d'un membre o part del cos. Prim de l'orella: el lòbul on es pengen les arracades (occ.). Prim de la cama: la porció de menys gruix d'una cama de persona o de quadrúpede (occ.). Els prims del ventre: la illada o engonals, la part més buida de carn dels costats del ventre (or., occ.). a) La part de sola que correspon al ventre de l'animal escorxat (Igualada).
|| 7. m. Embà o paret prima (Maestrat); cast. tabique.
|| 8. m. a) La peça més petita de l'esquena del llagut; n'hi ha dues, una a popa i una a proa, van clavades als sions i prenen una forma un xic corbada (Ribera d'Ebre).—b) pl. Les parts més primes de proa i popa de la barca (Val.).
|| 9. m. Tros de terra improductiu (Pobla de L.); cast. baldío.
|| 10. m. Escull o roca que té la superfície a flor d'aigua o una mica més avall (Alcúdia).
|| 11. m. Paratge del riu on hi ha molt poc gruix d'aigua (Ribera d'Ebre).
|| 12. En Prim: nom que familiarment s'aplica al vent, perquè passa per llocs estrets (Mall.).
    Loc.
—a) Prim com un fídeu, o com el dit, o com un tel de ceba, o com un garrot, o com un fus, o com una orella de gat: es es diu de coses o persones molt primes.—b) Esser prim de barra: esser poc menjador (Mall.).—c) Estar prim: estar poc alimentat, sentir defallior per escassesa d'aliment.—d) Anar prim de panxa, o amb la panxa prima, o prim de lloms: anar mal alimentat.—e) Pel cap prim: al menys, comptant el mínim. «Hi havia molta gent, pel cap prim hi havia cinc-centes persones».—f) Estar molt prima una cosa: esser molt dubtosa, necessitar comprovació (Val.).—g) Pegar-li prim: prendre'n poc, d'una cosa (aliment, feina, etc.) (Mall.).—h) Passar-ho prim, o Passar-la prima, o Campar prim, o Ballar els goigs de Sant Prim: partir fam o escassesa de coses necessàries. Per ses esglésies que campen prim i per tots aquells que acaben primer es pa que sa talent, Alcover Cont. 155. Aquell pobre xicot... que sempre se l'havia passada prima, Ruyra Pinya, ii, 141. Quan vós sou aquí, a sa cuina hi canten ets àngels; i quan vós no hi sou, no diré pas que ballem es goigs de Sant Prim, ibid. 20.—i) Venir prim, o Anar prim, o Penjar prim: estar a punt, mancar-hi molt poc; cast. venir a poco. A la senyora li vengué molt prim que no li agafàs un baticor, Riber Miny. 74. «M'ha vingut prim que no em caigués la cafetera».—j) Filar prim: discórrer subtilment.—l) Mirar prim: fixar-se en detalls petits, esser escrupolós en el treball, en l'observació, en les despeses, en el parlar, etc. Si ara haguéssim de mirar tan prim, Ignor. 4. Entre homes no es mira prim, però hi ha una senyora a bordo, Ruyra Pinya, ii, 30. Feien tan poc cas de mostrar ses cames! Aquelles jovençanes... hagueren pogut mirar un poc més prim, Ruiz Nov. 112. Tenies uns dits de tallabosses | i quan picaves no miraves prim, Sagarra Comte 292.—m) Mirar de prim compte: mirar amb molta atenció.—n) Dir-hi de prim: esser molt entès en tal o tal matèria.—o) Rompre per lo més prim: trencar-se per la part més dèbil; perdre el que té menys poder.—p) Tenir sa llengo prima de tant de dir una cosa: estar molt cansat de dir la mateixa cosa (Fornalutx).
    Intens.:
primet, -eta; primot, -ota; primetxo, -etxa: primel·lo, -el·la; primíssim, -íssima.
Prim: a) Nom propi d'home; cast. Primo. A Besalú hi ha l'església de Sant Pere i Sant Prim del monestir de monjos benedictins, fundat en l'any 977.—b) Llin. existent a Madremanya, Centelles, Bigues, Sabadell, Barc., Vilan. i G., Bisbal de Penedès, Cambrils, Reus, L'Ametlla, Albatàrrec, Val., Cocentaina, Mall., Men., etc.
    Etim.:
del llatí prīmu, ‘primer’, ‘fi, subtil’.