DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRIMITIU, -IVA adj.
Pertanyent al començament, al principi d'una cosa; anterior a l'etapa d'elaboració, de refinament, de modificació; cast. primitivo. No obra tant lo arbitre de la nostra voluntat que los primitius mouiments sien en potestat de aquella, Tirant, c. 361. En la primitiua Sgleya un bisbe arrià batejaua a un hom, Eximplis, i, 83. Aqueixes ossamentes dels primitius gegants, Canigó iv. I dels vergers primitius... creia sentir, enyorosa, la remor dels quatre rius, Alcover Poem. Bíbl. 11. Vaig creure tocar a la primitiva edat de l'home, Riber Miny. 151. Home primitiu: home de les primeres edats, anterior al tipus actual de civilització. Era l'home primitiu, enèrgic i musculat, Rusiñol Fulls 47. Colors primitius: els set colors principals de l'espectre. Mot primitiu: el que no conté elements derivatius. Terrenys primitius: geol., els terrenys formats més antigament. El primitius: en pintura, els artistes romànics i gòtics, és a dir, els medievals anteriors al Renaixement. Si el Giotto o un altre primitiu hagués hagut d'inventar un poble, l'hauria fet com Deià, Rusiñol Illa 146. a) per ext., Construït o format a la manera de les coses del començament, anteriors al refinament o perfeccionament. En el casalot hi establí una fàbrica de filats i teixits, molt primitiva, accionada per mules, Pla SB 15.
Primitiu: nom propi d'home; cast. Primitivo.
    Fon.: pɾimitíw (Barc., Val., Palma).
    Intens. superl.: primitivíssim, -íssima.
    Etim.: del llatí primitīvum, mat. sign.