Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  principi
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRINCIPI m.: cast. principio.
|| 1. Començament. Lo qual [sagrament del babtisme] és principi e carrera per on hom va al perdurable repòs, Llull Blanq. 2. Car la caritat... tenir deu principi tostemps d'om mateix, Proc. Olives 1566. Donar principi o Fer principi: començar, fer la primera part d'una cosa. Com hagué molt plorat, feu principi a semblants paraules, Tirant, c. 5. Sens dir-te'n res, he donat principi a la tua honor, Curial, i, 8. Al principi o En el principi (i ant. a principis): al primer temps o a la primera part d'una cosa. La qual confraria fo a principis instituida e aprovada, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 206). Tot exercici en lo principi rescalda lo cors, Albert G., Ques. 26. Al principi ens limitàrem a recollir els miserables brins, Ruyra Parada 36. a) ant. Inicial, lletra de començament de paraula. Per mon salari de fer e deboxar once principis o caplletres florejades, doc. a. 1449 (Est. Univ. vii, 28).—b) Cadascun dels plats que se serveixen després de la sopa o bullit i abans del postre. Cuynar lo ordinari, | vostè ja m'entén: | bollit, un principi, | sopa, Penya Poes. 32.
|| 2. Origen; allò de què una cosa procedeix; substància primordial, fonamental. Principis immediats: els que resulten de la combinacíó dels elements simples. Principi tòxic: substància metzinosa. La natura divinal... és principi primer de tota creatura, e la governa e la sosté, Pere IV, Cròn. 18. Neguna cosa principiada no és millor que lo seu principi, Genebreda Cons. 148. En principi: en la part substancial, en essència, sense fixar-se en la forma i detalls.
|| 3. Veritat fonamental; axioma; postulat. «El principi d'Arquímedes». «Principi de contradicció», «—de causalitat», etc. Los primers principis de una art o ciència, Lacavalleria Gazoph. Uns principis han desacreditat altres principis, Ignor. 3.
|| 4. Regla de conducta; norma per a obrar. Sempre ha estat el meu principi que, allò que tu et puguis prendre, no ho vulguis esperar de l'humor de ningú, Riba Perot 91. a) pl. Educació, normes d'urbanitat o de convivència social. Se coneix que aquest minyó no's tracta ab perdularis...—Y està clar que en té, de principis!, Vilanova Obres, iv, 33. Quina culpa en tinc jo que aqueix galifardeu sigu un tros de carn mal batejada, sense principis ni vergonya ni llei de Déu?, Ruyra Parada 42.
    Fon.:
pɾinsípi (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
pres del llatí prīncĭpĭum, mat. sign.