Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  privatiu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRIVATIU, -IVA adj.
|| 1. Que causa o expressa privació; cast. privativo. Lo vituperi... no essencial | ni positiu, | sols privatiu | del natural | original, Spill 10958. Partícula privativa: Privans particula, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Singular, peculiar, corresponent a una sola persona o cosa; cast. privativo. Pretenent lo Bisbe de dit temps ser la jurisdicció concedida al Pabordre comulativa y no privativa respecte del mateix Bisbe, Canyelles Descr. 217. Parlar d'una qüestió sense conèixer-la és privatiu de la frivolitat, Pla Rus. 253.
|| 3. f., Privativa: exclusiva, dret o ús exclusiu, pertanyent a una sola persona; cast. exclusiva. Suplicació en orde a la privativa de vendre cordas de viola, Rúbr. Bruniquer, v, 258. Que restan ab la privativa en quant al encodernar, doc. a. 1678 (Hist. Grem. ii). Seguia després la famosa sort de la paella, en la que, per arrencar la mitja pesseta..., hi tenien la privativa els xatos sobre els de nas ben format, Vilanova Obres, iv, 267.
    Etim.:
pres del llatí privatīvum, mat. sign.