DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRIVILEGI m.
Avantatge excepcional o especial concedit a algú, sia atorgant-li un dret, sia eximint-lo d'un deure; cast. privilegio. Hauia priuilegi sobre tots los altres de estar en una cambra en què menjaua, Llull Felix, pt. ii, c. 2. En ciutat són burgueses per intenció con sia mantengut uniuersal dret comú al poble qui ha priuilegis, libertats, Llull Gentil 377. E d'aquest magaduch tramès privilegi ab bulla d'or, Muntaner Cròn., c. 199. Aquells qui ixen de la ciutat... perden lo dit priuilegi, Genebreda Cons. 50. Tirant ordenà que el qui vengués contra los priuilegis fos pres, Tirant, c. 319. No crec que hi hagi privilegi d'invenció ni exclusivisme d'altra mena, Pons Com an. 183. Tinc el privilegi d'ésser per tot arreu, Carner Cofat 154.
    Var. form. (ant. i dial.): previlegi (Llull Blanq. 61); prevelegi (Llull Blanq. 20); privilege (Priv. Ordin. Valls Pir. 236, a. 1337); preveletge (doc. del segle XV, ap. Aguiló Dicc.); previletgi (Evitar de dir... previletgi per privilegi, Fenollar Regles 152); privalege (doc. a. 1482, ap. Butll. Bibl. Cat. v-vi, 136); perveletgi (doc. a. 1493, ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: pɾiβilέʒi (or.); pɾiβilέʤi, pɾeβilέʤi (occ.); pɾiβilέ̞ʧi, pɾeβilέ̞ʧi (Val.); pɾivilέ̞ʒi, pɾəvilέ̞ʒi (bal.).
    Etim.: del llatí privilegĭum, mat. sign.