DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROBITAT f.
Rectitud moral, especialment en les relacions amb els altres homes; cast. probidad. Lo gran e famós cavaller lo rey En P. d'Aragó, del qual tantes probitats legim e excellències, Eximenis Dotzèn, c. 254 (ap. Aguiló Dicc.). De la perícia e probitat del qual no és en alguna manera dubtador, doc. a. 1444 (Capmany Mem. ii, 249). Deixava un nom honorable i un exemple de probitat, Llor Jocs 235.
    Etim.: pres del llatí probĭtāte, mat. sign.