DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROCACITAT f.: cast. procacidad.
|| 1. Qualitat de procaç. Apunta la sarcàstica procacitat d'un boc, Liost Munt. 22.
|| 2. Acte o paraula propis de persona procaç. Contestà a l'avís benigne amb una intolerable procacitat, Riber Miny. 74. La tartana llarga fou un antre de procacitats bufonesques, Pla SB 100.
    Fon.: pɾukəsitát (Barc.); pɾokasitát (Val.); pɾoсəsiðát (Palma).
    Etim.: pres del llatí procacĭtāte, mat. sign.