DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROCEDIR (i arcaic proceir). v. intr.: cast. proceder.
|| 1. Originar-se; venir de tal o tal cosa com de son origen. a) En sentit local. Los nervis òbtichs procehexen de dues parts, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 2.—b) En sentit causal, d'origen eficient. Aquesta font és Déus, e proceexen-ne dos rius, Sermons SVF, ii, 203. Quina cosa és amor e d'on proceheix, Tirant, c. 96. De la vostra infinida bonea, Senyor, proceeix tota virtut e bé, Villena Vita Chr., c. 16. Quant lo vendré, yo us ne faré conte del que se'n proseyrà, doc. a. 1506 (BSAL, x, 304). Donant al dit mostasaf un sou per lliura del preu que procehirà de dites robes, doc. a. 1534 (Col. Bof. xli, 357). La rama de què procedeix habitava en la vall d'Alaró, Rosselló Many. 193.—c) teol. Venir el Fill del Pare, i l'Esperit Sant del Pare i del Fill. Si en Déu couenia hauer més de un engenrador e de un engenrat e de un procehit, Llull Gentil 132. Saben en qual manera l'Esperit Sant proceheix del Pare e del Fill, Metge Somni iii.
|| 2. Passar a posar en execució una cosa. Comencen-los enquesta e proceix-se a suspensió, doc. segle XIV (BABL, xi, 77). Que proceesquen a la elecció, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 322). Abans que procehís a matar-se, Metge Somni i. Aquells pagesos proceyen a molts altros actes desordenats, Rúbr. Bruniquer, v, 5. Que se procedís a sa renovació de càrrechs, Ignor. 80.
|| 3. Anar executant una cosa; avançar en la realització d'un acte; passar avant en l'obrar. E dels hòmens, diguí yo, ¿què te'n semble, abans que pus avant procehiscam?, Metge Somni iv. Lo segon proceint del effecte a la causa, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1. Especialment: a) Obrar segons normes legals, sobretot en l'acció judicial. Lo dit senyor rey devallà-se'n en lo regne de València, e allí procehiren contra lo dit Lop e li faeren turments, Pere IV, Cròn. 68. Hagen proceir et enantar en tots los fets, doc. a. 1384 (Col. Bof. viii, 233). Y si en aquestes coses los dits vicaris... difugissen, que fos procehit contra ells, Metge Somni ii. Contra aquells procehiscats per tots aquells remeys que fer puxats, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 526). Ab quins estils normes y orde se ha de procehir en dita Real Audiència, Pragm. Aud. Mall. 15 vo.
|| 4. Obrar, actuar, portar-se de tal o tal manera. La manera segons la qual pogués proceir lo cardenal en son ufici, Llull Blanq. 89. Mostrant que ab gran maturitat procehia en aquell diuinal misteri, Villena Vita Chr., c. 36. Quin dia serà aquell que procedirem com a bons germans?, Ignor. 61. a) substantivat m., Manera d'obrar. Sobre lo procehir sia servat lo que és statuit, doc. a. 1584 (Priv. Vilafr. 100). El vostro procehir m'ho demostra, Penya Mos. iii, 193. Aquell tipus extrayagant..., el procedir del qual... tan malament s'avenia amb sa passió per les flors, Pons Com an. 9.
|| 5. Esser oportú, conforme a dret, a costum o conveniència. «El president creu que no procedeix presentar cap reclamació».
    Fon.: pɾusəðí (or., men., eiv.); pɾoseðí (occ.); pɾoseðíɾ (val.); pɾosəðí, pɾosəí (mall.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Var. form. ant.: procesir (Ordin. Palat. 179).
    Etim.: pres del llatí procedĕre, mat. sign.