DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROCREAR v. tr.
Produir per l'acte de la generació; cast. procrear. Peruendrà a fils de ledeschme matrimoni procreats, doc. a. 1276 (BSAL, vii, 5). De la qual procreà molts fills, Pere IV, Cròn. 393. Mare de Déu que us procrehà lo Déu immens, Trobes V. Maria [121]. Y no parlem des microbis, que procreen a milenars, Aurora 228.
    Fon.: pɾukɾeá (Barc.); pɾokɾeáɾ (Val.); pɾokɾeá (Palma).
    Etim.: pres del llatí procreare, mat. sign.