DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PROCURADOR, -ORA m. i f.
Que procura; que obra en representació i per poder legal d'un altre; cast. procurador. Lo procurador del bispe, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26). Nosaltres som provisors e procuradors a ells, Llull Blanq. 57. Pons Pilat era procurador del senyor de Roma, Llull Doctr. Puer. 8. Si algun... establirà procurador altre a demanar o a defendre, Cost. Tort. I, iii, 14. Que trametessen syndichs e procuradors a Palerm, Muntaner Cròn., c. 99. Per ells o altri de ells o procurador lur, doc. a. 1381 (Bol. Bof. xl, 217). Que vengau vós personalment e no ab procurador, Tirant, c. 71. Especialment: a) El qui, per ofici, en els tribunals, defensa una de les parts en virtut de poder legal rebut d'ella, fent les peticions i altres diligències necessàries per a la defensa. Si has corromput advocat, notari o procurador per diners o per dons, Eximenis Conf. 21. Per no anar de plets y fondre-hu tot derrera escrivans, missèrs y procuradors, Alcover Rond. ii, 292.—b) En certes comunitats i congregacions religioses, l'encarregat dels assumptes econòmics. Sor Matheua, procuradora del monestir, doc. a. 1428 (Miret Templers 590).—c) Procurador General: títol que des de l'any 1295 al 1340 portava la persona que exercia el poder sobirà quan els comtes-reis sortien del territori de Catalunya; després s'anomenà lloctinent general de la corona.
    Fon.: pɾukuɾəðó (Barc.); pɾokuɾaðó (Ll.); pɾokuɾaóɾ (Val.); pɾokuɾəðó (Palma).
    Intens.: procuradoret; procuradoràs; procuradoretxo; procuradorot.
    Var. form. (vulgarismes): percurador (Jo Baldo Hombert de Marsella, percurador del Infant de Portugal, doc. a. 1243, BSAL, ii, 132); precurador (Lo prevere e'l precurador d'aquell espital fos aquest sant home, Llull Blanq. 9, 4).
    Etim.: del llatí procuratōre, mat. sign.

2. PROCURADOR, -ORA adj.
Que ha de procurar-se. Per aquelles coses que a son offici pertanyen procuradores e complidores, Ordin. Palat. 28.
    Etim.: derivat de procurar amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).