DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRODIGAR v. tr.
Despendre o donar sense mesura, excessivament; cast. prodigar. Ell em rebia commogut prodigant-me consols estranys, Vayreda Puny. 190. Si es trobessin proves per demostrar que vostè prodiga el seu capital, Llor Hist. 221. a) refl. Treballar o manifestar activitat sense restriccions. Jo estic en-mi a força de prodigar-me i veure'm en les meues obres, Casp Proses 43.—b) refl. Manifestar-se sovint, deixar-se veure molt, concórrer sovint a llocs públics.
    Fon.: pɾuðiɣá (Barc.); pɾoðiɣáɾ (Val.); pɾoðiʝá (Palma).
    Etim.: del llatí prodĭgĕre, amb canvi del tipus de conjugació.