Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  produir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRODUIR v. tr.: cast. producir.
|| 1. Fer aparèixer, exhibir (especialment en actes jurídics i forenses). Articles feyts e produhits per lo dit juheu, doc. a. 1378 (Segura HSC 90). Les scriptures dels aprovats antichs ne produesch en testimonis, Metge Somni iv. Puga produir sobre cada article més de deu testimonis, Const. Cat. 220. a) refl. Presentar-se, comportar-se davant la gent; obrar de tal o tal manera davant els altres. Uns y altres saben sobradament com deuen produhir-se, Ricard de Sureda (Catalana, vi, 5).
|| 2. Generar, donar origen; causar, fer que una cosa existeixi o esdevingui. Déus ha poder de fer, ço és, de produhir Déus en si mateix e de si mateix, Llull Gentil 323. Per açò és significada la encarnació del Fill de Déu qui produu bona e gran creatura, Llull Arbre Sc. ii, 222. A Laquesis no li fallia bellesa, car certes natura ab gran studi per marauellar les gens la produí tal en lo món, Curial, i, 24. La terra produheix fruyts en abundància, Lacavalleria Gazoph. Criden, produint un estrepitós desgavell, Rosselló Many. 86. ¿Quina planta produïa aquella olor?, Ruyra Parada 85. Especialment: a) Donar un guany, fer resultar un profit. Serà una finca que produhirà bons interessos, Ignor. 78.
    Fon.:
pɾuðuí (or., men., eiv.); pɾoðuí (occ., mall.); pɾoðuíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir. En el català antic existien formes no incoatives (produus, produu) que modernament han estat substituïdes per les incoatives (produeixes, produeix).
    Etim.:
del llatí prodūcĕre, mat. sign.