Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  profanar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROFANAR v. tr.
|| 1. Tractar amb gran irreverència (una cosa sagrada); cast. profanar. Profanar alguna cosa, fer profana alguna cosa que és sagrada, Lacavalleria Gazoph. Profanar un temple: vulnerar el seu caràcter sagrat cometent-hi un crim. A profanar, sacríleg, la capella se rebat, Canigó ix. Sacríleg és el qui profana un temple, | i més el qui profana | l'ànima de l'infant amb son exemple | o sa paraula vana, Alcover Poem. Bíbl. 83. Profanar un cadàver: desenterrar-lo per fins profans.
|| 2. hiperb. Pol·luir, usar deshonestament; cast. profanar. Bruxes... lo gran diable | qui les guanyà | hi té la mà, | ell les engana | e les profana, Spill 9758. Y es remuntarà... l'Au de llum que no dexa profanar-se ab cap mirada, Vilanova Obres, iv, 212.
|| 3. Insultar, maltractar de paraula (Falset).
    Fon.:
pɾufəná (or., men., eiv.); pɾofaná (occ.); pɾofanáɾ (val.); pɾofəná (mall.).
    Var. ort.
ant.: prophanar (Spill 12361).
    Etim.:
pres del llatí profanāre, mat. sign. || 1.