DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROFERIR v. tr.
|| 1. ant. Oferir; manifestar-se disposat a fer o donar una cosa; cast. ofrecer. Ell conexia que lo leó hauia fam, e proferia's a ell que'l menjàs, Llull Felix, pt. vii, c. 6. E profir-uos que yo e mon linyatge uos hi irem seruir ab cinquanta caualls, Jaume I, Cròn. 50. E proferim-uos primerament los corsos e les naus, ibid. 54. Que proferís més a avant que no avia profert, doc. a. 1309 (Finke Acta Ar. 543). Ell proferia-li que tostemps li valdria de guerra, Muntaner Cròn., c. 247. Per ells nos era proferta gran ajuda, Pere IV, Cròn. 294. Los dits consellers... se proferiren de fer tot ço e quant la prefata Majestat hagués mester, Carbonell Ex. Joan II, c. 16.
|| 2. Pronunciar, dir perceptiblement; cast. proferir. La una profera aytals paraules, l'altra... les escrigua, Fiameta 5. E tals paraules proferí per la part mia, Vent. Pel. 40. Sovint per la boca proferia lo seu nom, Alegre Transf. 63. Sense proferir ni un mot, cada un se'n va anar, Oller Febre, ii, 268.
    Fon.: pɾufəɾí (Barc.); pɾofeɾíɾ (Val.); pɾofəɾí (Palma).
    Conjug.: la mateixa de oferir.
    Etim.: pres del llatí proferre, mat. sign.