Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  professar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROFESSAR v.: cast. profesar.
|| 1. tr. Declarar obertament (la seva fe, creença, opinió, sentiments). Tots temps y lloch professarem y defensarem que la natural concepció... fonch limpia y santa, doc. a. 1629 (Hist. Sóller, ii, 381). Noltros amb aquest assunto professam idees molt democràtiques, Ignor. 24.
|| 2. tr. Sentir intensament (una tendència o aversió de l'ànim). A tota casta de feyna | li professa morta odi, Aguiló Poes. 172. Es perseguien perquè l'amor que es professaven necessitava l'al·licient dels cops, Pla Rus. 113.
|| 3. Admetre lliurement (una religió, doctrina, etc.). Per professar la lley infame del maldito Mahoma, doc. a. 1833 (Hist. Sóller, ii, 747). Cap homo que profés ses doctrines des catolicisme dubtarà de tot quant tenim, Ignor. 38. Especialment: a) Obligar-se per tota la vida a complir els vots propis d'una institució religiosa. En mans d'aquell va professar lo dessús dit orde ab molta gran deuoció, Boades Feyts 212. En aquest sentit s'usa sovint com a intr.: Ahir vàreu professar a l'humil convent de Pina, Ramis Clar. 15.
|| 4. tr. Exercir (una ciència, art, ofici). La ciència que ell professava, Lacavalleria Gazoph. La carrera no m'agrada fins al punt que pugui professar-la amb deliri, Oller Vilaniu 151.
|| 5. tr. Ensenyar públicament (una ciència, art, etc.). No puga en públic ni en privat en alguna manera professar Theologia, Ordin. Univ. 1596, 50.
    Fon.:
pɾufəsá (or., men., eiv.); pɾofesá (occ.); pɾofesáɾ (val.); pɾofəsá (mall.).
    Etim.:
format per derivació de professum, supí de profitēri, mat. sign. || 1.