DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROFUND (i ant. profunde), -UNDA adj.: cast. profundo.
|| 1. Que té gran dimensió de la superfície avall o de la part exterior a la més interior. Traheu donchs senyor de pou tan profunde, Passi cobles 90. Hoies dels profundes inferns la mia dolorosa veu, Corella Obres 20.
|| 2. Situat molt endins, a gran distància de la superfície o de l'entrada. Entra la sua fredor en lo profunde del cors, Albert G., Ques. 48. Cap a enllà de les profundes blavors, Ruyra Parada 61. Veu profunda: veu greu i molt sonora. Amb una veu molt profunda, Aguiló Poes. 100.
|| 3. fig. Que va fins al fons de les coses (en l'aspecte intel·lectual o sentimental). Tan grans són, e tan profundes e justificats, los juys de vostra senyoria, que no poden esser compressos, Villena Vita Chr., c. 195. Revelaven en son autor una penetració profunda, Pons Com. an. 52. Un altre pensament més profund m'entristia, Ruyra Parada 66.
|| 4. fig. Intens, difícil de fer desaparèixer. Semblant a home qui de profunde dormir ab cuyta de gran remor lo desperten, Corella Obres 88. Vehent-lo ab humilitat tan profunda demanar-li almoyna, Tirant, c. 4. Quina quietud més profunda al meu entorn!, Ruyra Parada 23.
    Fon.: pɾufún (Barc.); pɾofúnt (Val., Palma).
    Var. form.: pregon (vegeu l'article especial dedicat a aquesta forma); profond o profon, -onda (La nafra del peccat fo en home gran e profonda, Llull Cont. 60, 16); Yo convertiré lo peccador en lo profon de la mar, Sermons SVF, i, 271; En tes profondes gorges, Maragall Enllà 13; S'extén clar y profond, Riber Sol ixent 52); profundo (castellanisme: Un profundo vall a on sol no arribe ne ayre de algun vent, Alegre Transf. 19).
    Intens. superl.: profundíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí profŭndu, mat. sign. La forma profund és un llatinisme; pregon és la forma d'evolució popular del mot, i profond o profon és un semicultisme.