DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROHIBIR v. tr.: cast. prohibir.
|| 1. ant. (llatinisme) Impedir en general. Les sponjes posades circa les orelles prohibeixen la percussió de la mar per aquelles, Albert G., Ques. 88. Proibesca los musclos que no comprenen los membres naturals, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 6.
|| 2. Manar que no es faci una cosa. Es tengut retre lo castell, si doncs alguns dels desús dits casos prohibints retre la postat no y concorrien, Commem. 203. Vergonya veda fer ço que lley no prohibeix, Metge Somni ii. A tots prohibint ferir ab coltell, Passi cobles 13. Ha prohibit que se ballàs en aquella casa, Ignor. 34.
    Fon.: pɾuiβí (Barc.); pɾoiβíɾ (Val.); pɾoiβí (Palma).
    Conjug.: segons el model partir.
    Var. form. ant.: prohibuir (Prohibuesquen les dites coses, doc. a. 1381, ap. Col. Bof. xl, 214); prohebir (Y axí prohebeix que pus ia no sia..., Passi cobles 31).
    Etim.: pres del llatí prohĭbēre, mat. sign.