Diccionari Català-Valencià-BalearB

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX Sinònims CIT TERMCAT

PROMETRE v. tr.
|| 1. Obligar-se de paraula a fer o donar quelcom; cast. prometer. E aczò meteix promet io B. prior, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 19). Moltes coses nobles prometre signiffiquen caritat, Llull Gentil 246. Lo conill e lo pahó prometeren al aurifany e a Na Renart que ho tendrien secret, Llull Felix, pt. viii, c. 58. Per couinença prometist que 'm faries seruey, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 329). Els li hauien promès que si aquel matrimoni no's faés, que la tornassen a son pare, Jaume I, Cròn. 2. Sabets que yo he complit tot ço que us promís, Muntaner Cròn., c. 77. No'ls vengren jamés menys de res que promès los haguessen, Muntaner Cròn., c. 286. Los hòmens... li promeseren donar cascun any sis quarteres de forment, doc. a. 1353 (BSAL, xxii, 236). Com fossen a ell promesos quaix infinits tresors..., no poch esser corromput, Genebreda Cons. 99. Quant se gitaran al lit, vos prometran una cosa, Metge Somni iv. Deja prometre e jurar de mantenir aquests capítols, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli, 133). Estimació sens fi no m'has promesa?, Canigó x. Quan Déu t'haja donat els béns promesos, Alcover Poem. Bíbl. 58. a) refl. Donar-se mútuament paraula de casament. Quan se prometen nostres pageses, | aquí se'ls dóna el preuat anell, Cases A., Poes. 61.—b) refl. Oferir-se per devoció a Déu o a un Sant. Maria filla de Joachim, la qual se és promesa a nostre senyor Déu servar-li virginitat per tostemps, Villena Vita Chr., c. 10.
|| 2. Permetre esperar; donar senyals de poder produir o donar alguna cosa; cast. prometer. La Metafísica era per a mi el gran llibre, l'únic que... em prometia descobriments dignes de la meva ambició, Ruyra Parada 81. a) Donar precoçment proves de talent; deixar entreveure un futur interessant. Aquest atlot promet molt!, Roq. 19. Li dich que aquest nin promet, Penya Poes. 86.—b) refl. Esperar, tenir confiança en un esdeveniment futur. Vós vos prometeu massa coses de aqueix, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. vulg., Assegurar; afirmar resoltament. «Us prometo que no he parlat amb ningú».
    Loc.—a) Prometre el món i la bolla: prometre moltes coses, més de les que es poden complir.—b) Prometre molt i atènyer poc: fer grans ofertes sense intenció de complir-les.
    Refr.—a) «Qui promet, s'obliga»; «Lo promès, sia atès»; «Qui promet, en deute es met» (Tirant, c. 215); «Qui promet, ho deu»: sentències que signifiquen la necessitat de complir les promeses.—b) «Prometre no és donar»; «El prometre no va amb l'atènyer»; «De prometre a complir, hi ha molt tros per penedir»; «El prometre no fa pobre»; «El prometre no fa mal de ventre»; «El prometre és com una veta, que s'estira fins que es peta»: vol dir que molta gent té gran facilitat per a prometre coses sabent que no les compliran.—c) «Lo que Déu té promès, mai falta».—d) «A sants i a minyons, no els prometis que no els dons» (o «no promets que no dons»): significa que és perillós deixar de complir les prometences sagrades, i molt molest no complir les que s'han fet als infants, perquè aquests no es descuiden de reclamar-ne el compliment.
    Fon.: pɾumέtɾə (pir-or., or.); pɾométɾe (occ., val.); pɾomə́tɾə (mall.); pɾumə́tɾə (Sóller, Ciutadella, Eiv.); pɾumέ̞tɾə (Maó).
    Conjug.: la flexió arcaica, segons el paradigma adjunt.
La moderna usual en el llenguatge literari és aquesta: Pres. d'indic.: promet o prometo, promets, promet, prometem, prometeu, prometen;—Pret. imperf. d'indic.: prometia, prometies, prometia, prometíem, prometíeu, prometien;—Perfet simple: prometí, prometeres, prometé, prometérem, prometéreu, prometeren;—Futur: prometré, prometràs, prometrà, prometrem, prometreu, prometran;—Condicional: prometria, prometries, prometria, premetríem, prometríeu, prometrien;—Pres. de subj.: prometi, prometis, prometi, prometem, prometeu, prometin; prometa, prometes, prometa, prometam, prometau, prometen;—Pret. imperf. de subj.: prometés, prometessis, prometés, prometéssim, prometéssiu, prometessin;—Imperatiu: promet, prometeu;—Part. pass.: promès;—Gerundi: prometent.
    Etim.: del llatí promĭttĕre, mat. sign. || 1.