DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROMOURE v.: cast. promover.
|| 1. tr. Iniciar; donar origen i primer impuls a una acció. Los quals promovedors los negocis en nostre consell promoguen, Ordin. Palat. 124. Se promouen illusions perturbant lo juhi recte, Tirant, c. 361. Un fi un efecte promou en natura, Proc. Olives 1809. Poc somiava jo que la seva presència a casa meva hi promogués tal rebombori, Pons Com an. 65. Soroll eixordador que abans promovien els ara arreconats timbals i gralles, Oller Vilaniu 85.
|| 2. ant. a) tr. Moure, induir. Aníbal... temptà de parlar ab Scipió... promovent-lo a pahor per la fortuna sdevenidora, Scip. e An. 44.—b) intr. Iniciar-se, començar. La causa de hon promou aquesta vana e folla ira és cobdícia, Tirant, c. 359.
|| 3. Elevar a un grau o dignitat. Per esser promogut en archabisbe, Pere IV, Cròn. 68. Lo bacheller en Arts o qui volrà promoure's a dit grau, Ordin. Univ. 1560, D. iv vo. Los qui han de esser promoguts a los sagrats ordes, doc. a. 1704 (Hist. Sóller, ii, 887).
    Fon.: pɾumɔ́wɾə (Barc.); pɾomɔ̞́wɾe (Val.); pɾomɔ̞́wɾə (Palma).
    Conjug.: segons el model moure.
    Etim.: del llati promŏvere, mat. sign.