DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATPROPÒSIT m.: cast. propósito.
|| 1. Qüestió proposada; assumpte a considerar. Si foll est, bon propòsit he, Metge Somni iii. Ell digué moltes coses sobre de aqueix propòsit, Lacavalleria Gazoph. A propòsit: adequat a l'assumpte, al cas de què es tracta. No se ha pogut dir res que fos més a propòsit, Lacavalleria Gazoph. Applicant los remeys que li aparexeran més a propòsit, Ordin. Univ. 1629, 24. Parlar a propòsit: parlar ajustadament a l'assumpte. No parlau a propòsit: nihil dicis, quod ad rem pertineat, Torra Dicc. A propòsit de: en ocasió de, respecte a (tal o tal cosa). A propòsit del que vós dieu, jo me recordo, Lacavalleria Gazoph. Fora de propòsit: sense adequació o concordança amb l'assumpte. No fer o No venir al propòsit: esser fora de propòsit, no ajustar-se a la matèria o assumpte que es tracta. No fa al propòsit o al cas: Nihil ad rem, Torra Dicc. Lexarem a parlar dels altres nostres honcles e ties, per tal com no vendria a nostre propòsit, Pere IV, Cròn. 28. Ell ha allegat moltes coses que no feyan gens al propòsit, Lacavalleria Gazoph. De propòsit: expressament, ajustadament a l'assumpte. Yo no'm cur de scriure axí longament aquests fets..., trametent-ne els legidors a Titus Lívius e a Políbius e als altres qui'n scrigueren de propòsit, Boades Feyts 15.
|| 2. Acció i efecte de proposar-se, de formar la intenció d'una cosa. Ell hac propòsit que no faés justícia Llull Felix, pt. ii, c. 4. Com lo dit comte agués... em volentat et em propòsit d'anar en lo regne de Letena, doc. a. 1329 (Anuari IEC, ii, 312). Pensant que son propòsit havia bon comensament, Muntaner Cròn., c. 41. Digues a la Reyna que persever en lo bon propòsit, Metge Somni ii. Però ell no lexà son propòsit, Valter Gris. 8 vo. Volen executar lur propòsit, doc. a. 1445 (BSAL, viii, 340). No tinguen propòsit o pensa de matar, doc. a. 1599 (Col. Bof. viii, 528). He trencat el meu propòsit, Ruyra Parada 6. Propòsits d'alforja: propòsits vans, ineficaços. Tots es seus propòsits eran d'auforja, Aguiló Rond. de R. 14.
Loc.
—A propósit, carabassa: es diu irònicament al·ludint a algú que parla fora de propòsit, sortint de la qüestió.
Refr.
—«De bons propòsits, l'infern és ple»: significa que la bona voluntat no és suficient si no és eficaç, si no es compleix allò que es proposa de fer.
Var. form. (ant. i dial.): prepòsit (Lo sant prepòsit que sa volentat tan fermament desirava, Llull Blanq. 7, 4; Aquell tornà bo, e tu restaràs en ton mal prepòsit, Tirant, c. 338).
Etim.: del llatí proposĭtum, mat. sign.