DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROPINC (i ant. propinqüe), -INQUA adj.
Pròxim; que està prop; cast. propincuo, próximo. a) En l'espai o en el temps. De la moneda la qual corra en les terres nostres més propinques, Ordin. Palat. 212. Só stat pres e ferrat e aprés ab innumerables perills molt propinch a la mort, Tirant, c. 359. Lo sol sta més remot de lurs caps que propinch, Albert G., Ques. 53 vo. Los quals vuy stan ja desamparats dels metges e són molt propinques a la mort, doc. a. 1481 (BSAL, vii, 352). Entre les dues torres de la Rambla més propinques al Studi, Ordin. Univ. 1596, 63.—b) En parentesc. La Verge Maria és la pus propinqua a Jesuchrist, Sermons SVF, ii, 202. Viure lluny dels propinchs parents, Isop Faules 35. Com a parenta més propinqua, Inv. Bertran.—c) fig., en sentit immaterial. Qui és lo fi propinque de la dita confraria, doc. a. 1518 (BSAL, iii, 111).
    Var. form. ant. (castellanisme): propinquo (doc. a. 1517, BSAL, xi, 179).
    Intens. superl.: propinquíssim (Perque lo sol és en loch propinquíssim a la terra, Albert G., Ques.).
    Etim.: pres del llatí propinquu, mat. sign.