DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROPOSAR (i ant. preposar). v. tr.
|| 1. ant. Posar davant d'algú o d'alguna cosa; cast. presentar, poner delante. En totes les coses que a nós se proposen en menjar, Ordin. Palat. 43.
|| 2. ant. Exposar, manifestar; posar a la consideració; cast. exponer, declarar. Que respongués per tuyt... a axò que'l senyor infant proposaria, Muntaner Cròn., c. 114. Vénch a nós... e preposà'ns que'l dit mossènyer venia vers estes parts, Pere IV, Cròn. 214. Lo emperador hagué bé comprès tot lo que l'embaxador hauia preposat, Tirant, c. 162. Lo Rey los preposà com ell los hauia fets venir... per tant com volia fer una campana, Tomic Hist. 49. Especialment: a) Declarar o exposar fets davant l'autoritat judicial. Si emperò davant nós en consell stranyes persones proposar haurien o predejarien, Ordin. Palat. 97.
|| 3. ant. Considerar, tenir present en l'ànim; cast. considerar. E nostra dona Sancta Maria proposaua en son cor aquelles paraules que Jesucrist desya, Serra Gèn. 177.
|| 4. ant. Decidir, formar el propòsit; cast. decidir, proponerse. a) Amb complement asindètic. Sent Matheu... ligat en càrcer lo meseren, e aprés pocs dies lo preposaren aucir, Sants ross. 5 v. Pregà nostra Dona que li donàs vida... car ell proposava servir la bontat de nostra Dona, Llull Sta. Mar. 18. Ordonaren e ordonar proposaren aquesta sancta confraria, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 161). Preposà retraure's de les armes, Tirant, c. 2. Puys preposí | un vot complir, Spill 3146.—b) Amb complement introduït per la preposició a. La qual terça figura... lo vostre servidor proposa a salvar e a guardar e a estojar, Llull Cont. 315, 3. En los quals falliments se adelitaua e a estar preposaua tro a la fi de sos dies, Llull Felix, pt. vii, c. 5.—c) Amb complement introduït per la preposició de. Com proposau de sostenir ço que sou incert si ho poreu sofferir, Llull Blanq. 6. Ab aquella companya que ell proposava de menar si personalment hi anàs, Desclot Cròn., c. 168. He proposat de fer-ne tota aquella venjança que pogués, Eximenis Conf. 18. Lo comte... preposà de anar al Sant Sepulcre, Tirant, c. 2.—d) Amb complement introduït per la conjunció que. Inclinàs a entrar en orde de matrimoni, e preposà que estant en matrimoni donàs bona doctrina, Llull Blanq. 1. Dix-li con hauia proposat que l'ouciés, Eximplis, i, 122. Ell deslliberà e proposà en son cor que aniria com a cavaller de ventura per lo món, Comalada PP 7.
|| 5. refl. Decidir, formar el propòsit; cast. proponerse. Es en l'ús modern que proposar s'empra com a pronominal. Que em propòs parlar de cosa que vos puga fer tornar vermeys, Roq. 38. Me proposava comprovar sols la veritat, Cases A., Poes. xv. En lloc de recular, com ell se proposava, s'esquitllà atordida, Pons Com an. 10.
|| 6. Exposar, indicar a algú una cosa perquè la faci, l'adopti, l'examini o la resolgui; cast. proponer. Al qual ela dix: prepòs-li hom abans alcuna questió assatz greu, Sants ross. 8 v. Excepció declinatòria de juy per lo demanat proposada, Consolat, c. 16. Lo Vicecanceller proposarà a dit llicenciat una questió, Ordin. Univ. 1629, 120. Ell proposà allò al Senat, Lacavalleria Gazoph. Puix parlament li proposen, l'espera vora els portals, Cases A., Poes. 139. Proposam que es posi amb estudi sa rasant de ses Copinyes, Roq. 9. Vaig decidir casar-m'hi; en proposar-ho a la dona em semblà que d'alegria no tocava de peus a terra, Pons Com an. 68. Me proposà anar a veure el penjat, Rosselló Many. 49.
|| 7. Indicar algú com a idoni per a un càrrec; cast. proponer. «El batlle ha estat proposat per a diputat».
    Refr.
—«L'home proposa, i Déu disposa»: significa que els projectes dels homes són sovint anul·lats o molt modificats per circumstàncies imprevistes.
    Fon.: pɾupuzá (or., men., eiv.); pɾopozá (occ., mall.); pɾopozáɾ (Cast., Al.); pɾoposáɾ (Val.).
    Var. form. ant.: prepausar (doc. a. 1309, ap. RLR, viii, 56).
    Etim.: del llatí tardà *propausare, format damunt el model del clàssic proponĕre, mat. sign., així com el verb simple ponĕre va esser substituït per pausare ‘posar’. La forma preposar prové d'una confusió entre els prefixos llatins pro- i prae-.