DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRORRATA (ant. prorata).
|| 1. ant. adv. (avui substituït per la locució adverbial a prorrata): Distribuint quelcom entre diferents persones proporcionalment a la participació de cadascuna; cast. a prorrata. Que li sie abatut prorata del temps que no haurà servit, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 434). Prengués en paga prorata dels dits X mille sòlidos tant fins que de aquells fos complidament pagada, doc. a. 1387 (arx. de Montblanc). En lloch de suscriure ses noves accions que a prorrata les pertoquen, Ignor. 41.
|| 2. f. La part que pertoca a cadascun dels participants. Haia donada suficient segurtat de restituir aquelles XX lliures o la prorata, doc. a. 1404 (Misc. Rubió, i, 257). No curam fer menció... de la prorata que les dites rendes havien corregut del primer dia de maig... tro fins al dia de la data, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 572).
    Fon.: pɾurátə (Barc.); pɾoráta (Val.); pɾorátə (Palma).
    Etim.: pres del llatí pro rata (parte) ‘en proporció’.
    Var. form. (vulg.): porrata (Comtant d'açò per temps e per porrata, Lluís Requesens, ap. Cançon. Univ. 63; Catius cristians... són pagats a porrata, Conex. spic. 109).