DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRORROMPRE v. intr.: cast. prorrumpir.
|| 1. Sortir impetuosament. «Els soldats, llavors, prorromperen de les trinxeres» (Fabra Dicc. Gen.).
|| 2. Deixar anar amb força una expressió del sentiment (paraules, sospirs, plors, crits, etc.). Sabuda per nosaltres la desaventurada e desastrada nova..., prorompints en grans e doloroses sospirs, doc. a. 1435 (RLR, xlix, 277). Per la mort de son nabot prorompi en làgremes fluuials, Hist. Troy. 56. Exclamacions d'admiració en què aviat el públic prorrompia, Oller Febre, ii, 261.
    Fon.: pɾurómpɾə (Barc.); pɾorómpɾe (Val.); pɾorómpɾə (Palma).
    Conjug.: segons el model rompre.
    Etim.: del llatí prorŭmpĕre, mat. sign.