DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROSPERAR v.: cast. prosperar.
|| 1. tr. Fer pròsper; donar feliç augment. Per tal que Déus preservàs les ciutats de mals e les prosperàs en tots béns, Eximenis II Reg., c. 6. Tenia deliberat de despendre tots los dies de la mia trista vida en prosperar e augmentar la corona del imperi grech, Tirant, c. 114. Y Déu nos guard de mentir, | Ell qui els esforços prospera, Costa Agre terra 102.
|| 2. intr. Augmentar feliçment, devenir pròsper. Si'l vols portar | en quant faràs | prosperaràs | abundantment, Spill 12703. No permetria que el dolent prosperàs, Penya Mos. iii, 224. Avorreix sa mala fe y sa desvergonya que arreu arreu prosperen, Ignor. 32. Com si sabés que no prosperaria la primera il·lusió, Llor Joc 112.
    Fon.: pɾuspəɾá (Barc.); pɾospeɾáɾ (Val.); pɾospeɾá (Palma).
    Etim.: del llatí prospĕrare, mat. sign.