DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROSSEGUIR v. tr.: cast. proseguir.
I. Continuar; seguir fent (una cosa, una acció). Aquest plet de appel ació se ha proseguir continuament per lo appellant, Consolat, c. 14. Vull que de present se començ la dita obra e que's prosseguesca, Eximenis II Reg., c. 59. Millor és iaquir e desemparar tal cura que proseguir-la per obra, Cauliach Coll., ll. iv, d. 2a, c. 1. Prosseguírem l'ascensió amb més cordialitat que mai, Ruyra Parada 31. a) absol. Prosseguia en son desempenyo, Pons Auca 172.—b) especialment, absol., Continuar parlant. Maleïda sigu sa meua planetal—prosseguí en Xaneta, Ruyra Parada 32.
II. ant. (per llatinisme)
|| 1. Seguir, anar darrera; obeir (els manaments, la voluntat, etc.). Que lealment proseguesquen la vostra voluntat, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 752).
|| 2. Acompanyar, adornar una persona amb alguna cosa. Stant apparellats de abraçar los vostres súbdits e vassaylls, e aquels proseguir de specials prerogatives, gràcies e favors, doc. a. 1437 (Capmany Mem. ii, 234).
    Fon.: pɾusəɣí (Barc.); pɾoseɣíɾ (Val.); pɾosəɣí (Palma).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí vg. prosequĕre, var. del clàssic prosĕqui, mat. sign.