DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROSTRAR o POSTRAR v. tr.: cast. postrar.
|| 1. ant. Llançar a terra; abaixar profundament. Tan piadós acte que'ls més cruels prostra, Passi cobles 92. Per ço com Curial... deuench superbiós..., fonch postrat del carro del triumphe de la sua honor, Curial, iii, 2. La supèrbia ha deposats los àngels, ha prostats [sic] e aterrats los poderosos, Canals Carta, c. 38. Ha enderrocat y prostrat per terra in totum un pont, doc. a. 1640 (Hist. Sóller, i, 149).
|| 2. Privar de les forces; fer decaure profundament. E fou prostrat lo appetit de manjar, Carbonell Ex. Joan II, c. 12. Quan de tota impuresa | resti net mon cos postrat, Ramis Clar. 127.
|| 3. refl. Agenollar-se. Fich los genolls e los colses en guisa que sia prostrat en terra, Ordin. Palat. Prenent-la per los cabells prostrada per la terra vergonyosament la rossegà, Alegre Transf. 16. En la tarima de l'altar se postra, Canigó i.
    Fon.: pustɾá (Barc.); postɾáɾ (Val.); postɾá (Palma).
    Var. form. ant.: prostar (Lleonard de Sors, ap. Cançon. Univ. 83).
    Etim.: pres del llatí prostrare, mat. sign.