DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROTESTANT m. i f. i adj.
Que protesta; cast. protestante. Especialment: a) Pertanyent o relatiu a la religió dita reformada, iniciada per Luter; cristià no adepte a l'Església catòlica ni a la cismàtica grega. El temple es tornava protestant, Oller Febre, i, 7.
    Fon.: pɾutəstán (Barc.); pɾotestánt (València); pɾotəstánt (Palma).