Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  protestar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROTESTAR v.: cast. protestar.
|| 1. tr. Afirmar, testificar solemnement, declaradament. Los mariners... protestant, segons lurs openions e fantasies, que en altra manera la fusta perillant se perdria, Corella Obres 342. Ell protesta devant de Déu que los sacrílegs pagaran la falta, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. ant., tr. Demanar manifestament, solemnement. Però protest que vós me scolteu e no us torbeu, Pere Pasqual, i, 23. Si ell no volia revocar sos desafiaments, que protestava de part de Déus... que sobr' ell... fos la sanch que s'escamparia, Muntaner Cròn., c. 227. Jo us requir e us protest que vosaltres no m'i tingats, Pere IV, Cròn. 278. No oblidant-me que proteste e demane vènia e perdó, Tirant, c. 15.
|| 3. tr. Constatar formalment el refús d'acceptació i pagament d'una lletra o altre document de crèdit. Me protestaria el pagaré, Penya Mos. iii, 163.
|| 4. jurispr. Declarar il·legal o inacceptable per violència, por, etc. Els pleyts per les parts seran amenats o protestats, Cost. Tort. III, i, 1. Nunyo López Estrada qui era jurista protestà al dit infant que ço que fahia feya injustament, Pere IV, Cròn. 87.
|| 5. intr. Fer una reclamació o manifestació de disconformitat contra algú o alguna cosa. E d'açò protestaren los dits prohòmens, Pere IV, Cròn. 85. E que d'assò al dit gouernador era stat protestat por los ortolà e porter del dit castell, Codi Çagarriga 112. Vós de continent vista la present letra, pensets de protestar ab notari públich, doc. a. 1325 (Capmany Mem. ii, 90). E d'açò los dits Jurats... ne requeriren e'n protestaren al batle general, doc. finals segle XIV (BABL, xi, 74). Com protestaven de llur empresonament!, Ruyra Parada 65.
    Refr.

—«Qui protesta, ja ha perdut»: significa que generalment el qui es queixa d'una cosa és perquè ja n'ha sofert les conseqüències i no té remei.
    Fon.:
pɾutəstá (or., men., eiv.); pɾotestá (occ.); pɾotestáɾ (val.); pɾotəstá (mall.).
    Etim.:
pres del llatí protestare, mat. sign.