DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PROVA f.: cast. prueba.
|| 1. Acció i efecte de provar. La fortuna me ha portat en part hon de la pròpia virtut me coué fer proua, Tirant, c. 352. Curial dix a Melchior que's guardàs altra volta de portar-lo a tal proua, Curial, i, 28. Yo seré contenta de fer la prova del seu brodar al meu, Alegre Transf. 48. Es dia abans de sa corrida, ¿no fan sa prova de cavalls?, Roq. 29. Especialment: a) Assaig, execució provisional d'una obra artística, teatral o literària per observar-ne els defectes i corregir-los; cast. ensayo.—b) Acció de posar a algú un vestit o peça de vestit a mig fer, per veure si li cau bé o si cal modificar alguna cosa.
|| 2. Instrument, objecte que serveix per a observar si una cosa va bé o si necessita esser canviada o modificada. a) tipogr. Estampació provisíonal d'un imprès, damunt la qual es corregeixen les errades. Complicar l'escrupulosa correcció y revisió de proves, Obrador Arq. lit. 107.—b) fotogr. Exemplar positiu o negatiu d'una fotografia, destinat a observar si aquesta ha sortit bé.—c) Vas de vidre, estret i llarg, que s'introdueix dins les bótes per tastar el líquid que contenen.—d) Densímetre per a observar el grau de grassa de la llet, el d'alcohol del vi, etc.—e) Termòmetre de malalt (en llenguatge molt vulgar).—f) ant. Sonda per a explorar una nafra o per buidar la bufeta de l'orina; cast. algalia, sonda. La senya que la nafra del ventre no penetrant és hagut per la vista e per la prova, Cauliach Coll., ll. iii, d. 2a, c. 6. Meteu-li'n de dintre ab la proua embolicat ab estopa, Dieç Menesc. ii, 94 vo. Regonèixer ab la prova lo fondo de una nafra, Lacavalleria Gazoph.—g) Instrument de tall amb què els empeltadors separen l'escorça del tronc per ficar-hi la muda (Mall.).
|| 3. Dificultat grossa en què es demostra el valor de qui l'ha de vèncer. Camina per l'aspra ruta del camp a hont li espera la prova dura, Costa Agre terra 118.
|| 4. Raonament, paraules o fet que serveixen per a establir i manifestar la veritat d'una cosa. A provar que'l dit loch sia plaça et no carrera, los dits adenantats donen en prova lo dit Capítol damunt allegat, doc. a. 1272 (Mem. Ac. B. L., ix, 120). Dret uedaua que proua de uassall no fos reebuda contra altra, Jaume I, Cròn. 346. Y rebuts testímonis y altres proves sufficients y bastants, trobam que'l dit mossèn Bernat de Cabrera era digne de mort, Pere IV, Cròn. 367. Experiència | ne fa, sciència | e bastant prova, Spill 13551. E l'amador ja no's ben reposat | si en l'amat la prova bé no y cau, Ausiàs March, cii. M'havia donat d'amor tantes proves, Aguiló Poes. 50. Ja us ho deia jo que s'astúcia i sa prudència eren armes molt fines; ara n'heu tocades ses proves, Ruyra Parada 57. Prova plena: la que no deixa dubte sobre la veritat d'un fet. Si altre testimoni no fos estat en lo món, a plena prova deguera bastar, Metge Somni i. Fer ses proves de noblesa: Idoneis testimoniis et auctoritatibus generis nobilitatem probare vel confirmare, Lacavalleria Gazoph. Especialment: a) matem. Operació per a demostrar l'exactitud d'una altra. Que la prova de la adició dega fer-se per las matrículas y relació dels doctors, Ordin. Univ. 1638, fol 71.—b) Vidrim, teulís, closca o altre senyal que es posa sota una terme, en plantar-la, per poder-la identificar (Cost. Cat. ii, 98).
    Loc.—a) Anar a prova: adquirir una cosa o executar una acció provisionalment, per manera d'assaig, a reserva de tornar arrera el contracte si no agrada o si no convé.—b) A prova de (tal o tal cosa): capaç de resistir (tal o tal cosa). «Això és fet a prova de bomba»: es diu d'una cosa molt sòlida.—c) Fer prova o Fer bona prova: donar bon resultat, anar bé, resultar bo.—d) Fer sa prova d'es ruc: fer mala prova, resultar malament (Mall.).
    Fon.: pɾɔ́βə (or.); pɾɔ́βɛ (occ.); pɾɔ̞́va (Cast.); pɾɔ̞́vɔ (Al.); pɾɔ̞́βa (Val.); pɾɔ̞́və (bal.).
    Etim.: derivat postverbal de provar.

2. PROVA f. (vulg.):
V. proa.