Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  provar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROVAR v.: cast. probar.
I. || 1. tr. Sotmetre (algú o alguna cosa) a certes experiències per apreciar-ne el valor o la manera d'esser. Uolian prouar si auian misericòrdia los seus diciples, Hom. Org. 8. Li és vijares de alguna cosa qui sia bona, e quant la haurà prouada no la tendrà per bona, Genebreda Cons. 74. Lo rey pensà de prouar de paciència a Tirant, Tirant, c. 294. Puix la vista sua no bastaua clarament a veure si era mort Jesús, volgué-u prouar ab la lança, Villena Vita Chr., c. 210. Lo príncep dels ladres se'n anà de continent ab l'abat, més per prouar què faria l'abat que no per star ab ell, Eximplis, i, 4. En flames de Venus les viudes se prouen, Viudes donz. 203. Provar lo or ab la pedra de toch: Aurum explorare Lydio lapide, Lacavalleria Gazoph. Volia treballar..., provar la sort, fer-se ric, Pons Com an. 100.
|| 2. tr. (o unit amb un infinitiu per la preposició de): Intentar un cosa, una acció. Paria que nostre Senyor no volgués que nós hi passàssem, car ja ho hauíem altra vegada prouat, Jaume I, Cròn. 492. Volguí provar | son exovar | si'l me darien, Spill 2095. Provarem d'embarcar-mos per anar a treure ses xerxes, Ignor. 9. Decantà el caparronet i provà d'adormir-se, Pons Com an. 16. Vaig provar de llegir quelcom, Ruyra Parada 90. No ho provis!: no ho intentis, no gosis fer-ho! ¿Calo foch als salamons?—No ho provis, Menut!, Vilanova Obres, xi, 47. Prova-ho!: atreveix-t'hi! Es diu amb reticència amenaçadora quan algú mostra intenció de fer alguna cosa prohibida o inconvenient. Mira que et refresco!—Prova-ho! Aquest mal cor tindries?, Vilanova Obres, xi, 40. a) Assajar, executar una cosa provisionalment i per aprendre de fer-la bé; cast. ensayar. Uns quants senyors y senyoretes seuen devora es piano, cantussant y provant, Roq. 9.—b) Assajar una cosa, aplicar-la a algú o a quelcom per apreciar si li està bé. Les sabates noves..., arrib, les me prov, Penya Poes. 110. Un senyor dins sa tenda se provava alguns jochs d'uyeres, Ignor. 18.
|| 3. tr. Conèixer per experiència. ¿No't membra la fortuna com és pintada ab dues cares, ço és la una alegra e l'altra trista? Ara tu proves les sues custumes, Genebreda Cons. 59. Riquees e honors no poden esser posseydes sens moltes dolors, segons testifica Salomó, que u hauia tot prouat, Villena Vita Chr., c. 221. Ara almenys hauets prouat en vós matex que no és en la persona retenir les làgremes, Eximplis, ii, 6.
|| 4. refl. Fer un esforç, una acció en competència amb algú altre, per saber qui la fa millor o qui guanya la contesa. Pos messions que si mos provam a córrer, jo corr més que tu, Roq. 12. Morir per morir, m'estim més provar-me amb s'animal, Alcover Rond. i, 52. Cada carrer tenia es seu fogueró y se provaven a veure qui el faria més gros, Galmés Flor 60.
II. tr. Justificar o fer patent la veritat d'una cosa. Pregà lo religiós que li prouàs per rahons necessàries la fe dels christians esser vera, Llull Felix, pt. i, c. 7. No són ací, dix ell, per provar a tu aquexa conclusió, Metge Somni iii. ¿Tu com és gosat entrar assí, cor cosa prouada és que tu est son dexeble?, Serra Gèn. 239. Per dues rahons és provat que les dones són vergonyoses, Egidi Romà, ll. ii, pt. 1a, c. 18. Deien que provava, com dos i dos fan quatre, que l'home ve del mico, Puig Servitud 14. a) jurispr. Fer palès que algú és culpable o innocent. Qui... ociurà son senyor..., si provat n'és ni apoderat, deu venir en poder de son senyor, Usatges 74. Si nuyl hom és provat de perjuria, la mà perda, Usatges 100. Tot usurer provat és infamis, Cost. Tort. ii, viii, 5.
III. intr. Anar bé (a algú), fer profit. «Jo trob que es cantar no em prova; | un temps cantava més bé; | jo m'hauria de fer fer, | d'una soca de noguer, | una gargamella nova» (cançó pop. Mall.). «Aquest país em prova». Provar bé o mal: Bene esse alicui, bene recte agi cum aliquo, Torra Dicc. Denotaven que li havia provat el sopar, Massó Croq. 184. A la mort tot li prova, Bergue Fables 101.
    Refr.
—a) «Qui no prova, no té nora»; «Qui no prova, no dorm amb la sogra»; «Qui no prova, no es gita amb dona»: significa que cal véncer la pròpia timidesa i intentar allò que es voldria aconseguir.—b) «El millor remei és el que prova»: vol dir que els medicaments, per acreditats que estiguin, no són bons si no fan realment profit.
    Fon.:
pɾuβá (or.); pɾoβá (occ.); pɾováɾ (Cast., Al.); pɾoβáɾ (Val.); pɾová (mall.); pɾuvá (Tarr., men., eiv.).
    Var. form.
ant.: proar (Deuen proar aquels per testimonis, doc. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 291).
    Etim.:
del llatí prŏbāre, mat. sign. I, II.