Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  proveir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROVEIR v.: cast. proveer.
|| 1. intr. Obrar així com cal per obtenir o evitar alguna cosa; prendre les mesures necessàries per a un fi. Dic que son consell prouehiria a lurs demandes, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Nós hi provehiríem en altra manera, doc. a. 1339 (Capmany Mem. ii, 110). Com Nós ho sentim..., provehim al pas de les barques de Ebro per embargar son camí, Pere IV, Cròn. 72. Pregam-vos que donets cura... e que hi provehiscats segons que us serà ben vist faedor, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 518). Perque hagués temps de proueir en los remeys, Tirant, c. 84. Esforçats-vos bé e fets proueir a la vostra sanitat, Curial, i, 14. Especialment: a) Actuar judicialment. Puguen provehir contra de aquells, doc. a. 1661 (Hist. Sóller, i, 192).
|| 2. intr. o tr. Atendre a algú o a alguna cosa, obrar en favor seu, procurar-li mitjans de subsistència o de defensa. La sua caritat proveeix nosaltres, Llull Blanq. 32, 5. Lo pare principalment és obligat que li proveescha, ço és, que'l defena e'l mantenga, Commem. 178. La muller d'aquel deu lo marit et els fills... de son exovar sustentar e proveyr, Cost. Tort. V, iv, 4. Fossen aquí feyts spitals, e aquells bé prouehits e visitats per los regents, Eximenis II Reg., c. 9. Car Déu volgué l'ome en tot prouehir, Proc. Olives 918. Y lo gran Déu proueheix a qui tostemps lo serueix, Cons. casada 43. a) absol. Nostre Senyor provehirà per lo demés, Vilanova Obres, xi, 126. Volia anar a Setcases i a proveir a Camprodon, Massó Croq. 45. (Aquí proveir significa concretament ‘comprar queviures’).
|| 3. tr. Procurar, fer que una cosa s'executi. Tots los majordòmens proveesquen diligentment que per los officials totes coses emposades a lurs officis sien fetes, Ordin. Palat. 16. Us manam que... proueiscats que haiam los tres mil florins, doc. a. 1388 (Est. Univ. xiii, 114). La damunt dita scriptura... fon acceptada e prouehida y entimada al altra part, Somni J. Joan 1653.
|| 4. tr. Posar algú o alguna cosa en possessió d'allò que necessita o li convé; fer que ho tingui, que no li manqui. Com a casa real se pertanga en totes coses a aquella per necessitat incumbents esser per orde complidament proveyda, Ordin. Palat. 30. Que a ell prouehesquen de menjar, doc. a. 1377 (Miret Templers 420). E'l prouehiscats de menjar, de beure et de vestiari, doc. a. 1379 (ibid. 430). Era molt ben proueyt Curial de caualls, Curial, ii, 5. Provehiu-nos de grans pera lo any subsegüent, Lacavalleria Gazoph. M'ha provehit de medis sobrers, Vilanova Obres, iv, 142. A sa caseta nova la provehia just de lo més precís, Ignor. 30. a) refl. Procurar-se, adquirir allò que es necessita o es té per convenient. Sempre és bo, per no morir negats, provehir-se de carabasses, Ignor. 29.
|| 5. tr., especialment: Conferir (a algú) un càrrec, ofici, dignitat. a) Amb el nom del càrrec introduït per la preposició de. Per ço que a mi prouehescha de alcun beniffici són obedient a tot son manament, Llull Felix, pt. i, c. 7. Perque el Papa no'l volch proueir iuaçosament de bisbat, anà-se'n a Etiopia, Eximplis, i, 182. Que ningun catedràtich pugue esser provehit de dos cadires, Ordin. Univ. 1629, q 40.—b) Amb el títol del càrrec introduït per la preposició per. Fo provehit en Ramon Vifaller per scrivà, doc. a. 1397 (Ardits, i, 67).—c) Amb el títol del càrrec introduït sense preposició. Vacant perque son antecessor era estat provehit scrivà racional, Rúbr. Bruniquer, v, 286.
|| 6. tr. Cobrir (un càrrec, ofici o dignitat) atorgant-lo a tal o tal persona. Que cada cadira de aquella sie provehida per temps de..., Ordin. Univ. 1638, 4. Volen no sie provehida la càthedra en altre subjecte, Ordin. Univ. 1629, 100. Vostra Majestat ha proveit dit offici de Balle a en Joan Puiol, doc. a. 1519 (Priv. Vilafr. 72). Es Govern ha de provehir uns cinch mil empleos, Roq. 21. Va quedar proveïda tal dignidat la primeria de juriol, Aurora 228.
    Loc.

Treure-la proveïda: guanyar un plet o competència; sortir-ne amb la seva (Mall.). Ell hu veurem qui la treurà provehida!, Alcover Cont. 288.
    Refr.
—a) «Déu proveirà per a calces; i no tenia cames»: es diu referint-se a aquells que desitgen coses inútils (Val.).—b) «Déu proveïx als roïns; als bons ja els té»: significa que sovint els dolents campen en la prosperitat, com si Déu els volgués tenir propicis (Vinaròs).
    Fon.:
pɾuβəí (or.); pɾoβeí (occ.); pɾoβí (Gandesa, Tortosa); pɾoveíɾ (Cast., Al.); pɾoβíɾ, pɾoβeíɾ (Val.); pɾovəí (mall.); pɾuvəí (men., eiv.).
    Var. form.
ant.: provesir (doc. a. 1405, ap. RLR, xlviii, 559); proveer (doc. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 330).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del llatí provĭdēre, mat. sign. || 1.