DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROVENIR v. intr.: cast. provenir.
|| 1. ant. Pervenir, arribar a algú. Es deia parlant de productes econòmics. Que en mà y poder llur en dita forma provindran, Ordin. Univ. 1500, D III vo.
|| 2. Venir d'algú o d'alguna cosa com de la seva causa; tenir el seu origen. Tal calor e siccitat prové de adustió de còlera, Albert G., Ques. 76 vo. En los tísichs e apàtichs o consumptes prové mancament de cabells per debilitat de natura, ibid. 45 vo. Com de lo oci e galloferia provenga tot mal obrar, doc. a. 1565 (Hist. Sóller, i, 398). El primer llamp d'aquella innocent tempesta va provenir del senyor Anton, Pons Com an. 140.
    Fon.: pɾuβəní (or.); pɾovəní (mall.); pɾuvəní (men.); pɾoβíndɾe (occ., Val.); pɾovíndɾe (Cast., Al.).
    Conjug.: segons el model venir.
    Etim.: pres del llatí provĕnīre, mat. sign.