Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  provisió
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PROVISIÓ f.: cast. provisión.
|| 1. Acció i efecte de proveir. Ordenam... que una vegada en cascun any proveescam la taula et el convent..., Item ordenam que en lo dit dia que la dita provisió se farà ans del menjar sien corregits et amonestats, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 24). Lo comprador... aquells diners convertesca en la provisió del nostre menjar, Ordin. Palat. 46. Fem fer nostres apparells e provisions de acostar-nos en les fronteres d'Aragó, Pere IV, Cròn. 330. Pots veure la cortesia e indústria e provisió de natura, car a les coses pures corporals... ha provehit per conservació lur, Genebreda Cons. 156. Especialment: a) Acció i efecte de proveir un càrrec, ofici, dignitat. Finida la provisió de les càtredes, Ordin. Univ. 1596, 2. Ses provisions de dignidats estan en mans des Bisbes, Aurora 228.—b) Manament de l'autoritat reial, judicial, etc., per fer complir una orde. No volent obeir als manaments e provisions reals, doc. a. 1451 (Hist. Sóller, i, 456). Precehint prouisió del justícia ciuil, Inv. Bertran, 1614.—c) Acció de reunir una certa quantitat d'una cosa o coses de què es tindrà o es pot tenir necessitat. Tornat dins la ciutat..., e feta singular prouisió de bones viandes e de molt bon vi, anà a les guardes, Paris e Viana 27 vo. ¿Quina prouisió haueu fet per al camí?, Villena Vita Chr., c. 83.—d) fig. Acció d'adquirir una qualitat, virtut, etc., per a aplicar-la a quelcom futur o possible. Arribà l'hivern..., fent provisió de forses vitals y preparant la terra y la jovenesa bull pel de la germinació primaveral, Galmés Flor 49.
|| 2. Cosa o coses aplegades per atendre a futures o possibles necessitats. Provisions de boca: coses destinades a l'alimentació. Provisions de guerra: coses destinades a ofendre l'enemic o a defensar-se'n en la lluita. Provisió o vitualla per la dispensa, Pou Thes. Puer. 135. Jo tinch en casa mia totes mes provisions de boca, Lacavalleria Gazoph. Se va treure del sarró alguna provisió, Massó Croq. 72. Abans de sortir de sa Pescateria mostra totes ses provisions d'aquell dia, Maura Aygof. 51. Al Castell decau la força, | que hi manquen provisions, Costa Agre terra 159.
|| 3. ant. Coses destinades a l'alimentació, i despesa que s'hi aplica. En Ramon Çaguàrdia qui prenia la sua provisió al Mas-Deu, doc. a. 1319 (Miret Templers 393). Sia pagat sol o provisió d'almirayl o capità, doc. a. 1342 (Capmany Mem. ii, 113). Que l'infant li donàs solament aquella provisió que entenés que li bastàs, Pere IV, Cròn. 33.
    Fon.:
pɾuβizió (Barc.); pɾoβizió (occ.); pɾovizió (Cast., Al., Mall.); pɾoβisió (Val.); pɾuvizió (Tarr., Men., Eiv.).
    Var. form.
ant.: provision (doc. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 317); provesió (doc. a. 1405, ap. Capmany Mem. ii, 205; Tirant, c. 325; Eximplis, i, 131).
    Etim.:
pres del llatí provisiōne, mat. sign. || 1.