DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinōnims
CIT
TERMCATPRUĪJA f.
|| 1. Picor intensa; cast. prurito, picor. Pruīja de la ronya o de la gratella, Albert G., Ques. 42 vo. ĢEls penellons fan molta de pruījaģ.
|| 2. fig. Desig vehement, tendčncia irresistible; cast. prurito. Un hom sent a la boca la dolįa pruīja d'una verba, Ruyra Parada 5.
Var. ort.: prohija (Una malaltia... que ha nom prohija, Anim. caįar 90); prohige (Quant lo caval a prohige, Flos medic. 50); pruhige (A manera de pruhige puyent, Flos medic. 69); pruige (Valen a la ronya e a la pruige, Medic. Part. 65); pruyga (Pālpetz inflatz e vermeyls ab pruyga, Alcoatí 53); pruigen (Cax ab pruīgen consumen les sobrefluītatz, Arn. Vil. ii, 197); pruhitja (Ab febres y pruhitja, Agustí Secr. 6); pruitja (Que no li fes pruitja a la llengua, Ruyra Pinya, i, 53).
Fon.: pɾuíʒə (Empordā); pɾuíʤə (Conflent, Mall., Men.); pɾuβíʒə (Empordā).
Sinōn.: coītja, coentor, pruīciķ, pruīment.
Etim.: del llatí prurīgĭne, mat. sign.