DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRUDÈNCIA f.
Virtut i qualitat de prudent; cast. prudencia. Prudència és libertat de coratge qui sap e vol elegir bé e esquiuar mal, Llull Gentil 33. La prudència de la serpent és necessària, Villena Vita Chr., c. 31. La comtessa, com a dona de gran prudència, pensà com puria restaurar la sua ciutat, Tirant, c. 5. Me'n vaig y em retiro... per prudència, Vilanova Obres, xi, 73.
Prudència: nom propi de dona; cast. Prudencia.
    Fon.: pɾuðέnsiə (Barc.); pɾuðέ̞nsia (València); pɾuðέ̞nsi (Palma).
    Var. ort. ant.: prudentia (Pere IV, Cròn. 22).
    Var. form. ant.: prudença (Turmeda Prof. lix; Ausiàs March civ).
    Etim.: pres del llatí prudĕntĭa, mat. sign.