DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRUDENT adj.
Que en obrar atén a totes les circumstàncies i possibles conseqüències del cas a fi de regular la pròpia conducta i evitar les errades; (obra) en què s'atén a les dites circumstàncies i conseqüències; cast. prudente. No era decorat de honor de milícia sinó lo fort, animós, prudent e molt spert en lo exercici de les armes, Tirant, pròl. Quant hòmens prudents, axí com sabeu, amant han errat, Proc. Olives 1983. Ses paraules sàbies y prudents de son pare, Roq. 32. Heus aquí la dolça Abigail, prudenta i pensativa, Alcover Poem. Bíbl. 55.
    Fon.: pɾuðén (Barc.); pɾuðént (Val., Palma).
    Intens. superl.: prudentíssim, -íssima (Tirant, c. 10; Villena Vita Chr., c. 20).
    Etim.: pres del llatí prudĕnte, mat. sign.