DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUA f.
|| 1. Cos rígid i prim acabat en punta; cast. púa, pincho. Tan punyents són com una pua, Sermó Bisbetó 35. Rublerts tots de sagetes de verinosa pua, Canigó vii. Retxats de ferro que tenen pues, Penya Mos. iii, 207. Especialment: a) Òrgan prim i punxegut d'una planta. Té més pues que una figuera de moro, Aguiló Poes. 149.—b) Òrgan prim i punxegut de l'exterior d'un animal, com d'un eriçó, d'una escórpora, etc.—c) Fulla de pi (Pobla de L.). D'una cosa de poca importància o molt petita es diu que «es pot embolicar amb una pua de pi».—d) Ferro cilíndric acabat en punta per un extrem, que, molt escalfat, es passa per dins els forats fets a la fusta i serveix per a engrandir-los (Mall.).—e) Cadascun dels apèndixs punxeguts que, col·locats paral·lelament, formen la part principal d'una pinta.—f) Cadascuna de les puntes d'una forca, d'un rascle, d'un rampill o altre instrument anàleg (pir-or., or., occ.).—g) Cadascuna de les prolongacions estretes del ferro dels arpiots, de la fanga o d'altres eines anàlogues.—h) Porció estreta d'un arbre o planta, que s'empelta en un altre.—i) Agulla que s'emprava per a brodar de cadeneta (Mall.). «Si tenia fil i pua, | brodaria un mocador | per regalar a Na Marçala | s'al·lota d'En Monsenyor» (cançó pop. de Manacor).—j) Punta aplanada de ferro que tenen els ganivets i estoigs per ficar-hi el mànec (Gir., Empordà).—l) Eina d'acer molt dur amb la qual s'adrecen les moles de la indústria tapera (BDC, xiii, 138).—m) Peça petita i plana, de banya, d'os o d'altra matèria dura, que s'empra per a sonar alguns instruments de corda, com la mandolina.—n) ant. Arma curta, punxeguda; fulla de sageta? No gos portar... costaler, ne espací... ne altres armes, leuat coltell de mida o menys de mida, ne faytis, ne pua, ne peres, ne altres armes, doc. a. 1301 (BABL, xi, 304). Decem et septem caxes de viratons et de pues en què ha septem mille et quingentas viginti entre viratons e pues, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412).—o) ant. Forqueta o instrument punxegut per a agafar les coses de menjar. Item pues e culleras d'argent per meniar gingebre vert, doc. segle XV (arx. mun. de Barc.).
|| 2. a) Peça cilíndrica i aguda on s'enrotllava el fil en rodar el torn de filar. Una pua de torn, doc. a. 1380 (BABL, vi, 471). Un torn de filar ab sa pua, Inv. Pellisso 1486. Que tota fembra qui fil a torn en carrera, dega tenir lo dit torn e la pua per tal manera que no pusca fer mal a algun, tenint-la devers la paret, Mostassaf 56.—b) Cadascuna de les peces cilíndriques, de metall, a les quals s'enrotllen els fils en les màquines de filatura; cast. huso. Un fil que s'allargava seguint aquest, com descabdellat d'una pua, Pons Auca 317.
|| 3. Conjunt de dos llistons paral·lels, situats en posició horitzontal en el teler de teixir, i que porten fixes una munió de peces primes verticals (de canyes o fusta en els telers antics, de metall en els moderns) situades a la mateixa distància les unes de les altres, a fi que per entre cada dues d'aquestes peces (anomenades palletes) passi un dels fils de l'ordit, amb el doble objecte de conservar aquests en el lloc corresponent dins una amplària determinada i d'estrènyer cada passada de la llançadora col·locant-la a continuació de les darreres passades teixides; cast. peine. Pua a la pega: la que té les palletes sostingudes per llistons de fusta envoltats de cordill empegat i intercalat entre aquells. Pua a l'estany: la que té les palletes entre dues peces de ferro envoltades de filferro intercalat entre aquelles i després estanyades. Pua de mostra: la pua irregular per haver-ne sortit palletes en certs punts, d'acord amb les necessitats del lligat per al qual està destinada a servir. Pua de creu: la que hi ha a certs ordidors per a prendre la creu dels ordits destinats a anar directament al teler sense necessitat de passar per la màquina de parar; és construïda amb les palletes tapades alternativament amb una mica d'estany en dos punts separats, en els quals s'atura la meitat dels fils quan són empesos tots plegats en direcció de les palletes; també s'anomena pua escocesa. (Cf. Pons Ind. text.).
|| 4. fig. Persona astuta o dolenta, de males intencions, de mal geni; cast. púa, pieza. Rosa de Pácalo, tan bona canya y pua com la que més, Rond. de R. Val. 64. Ah, no't creguis pas que la Roig no fos capaça també d'escriure'l. Bona altra pua, Oller Pil. Pr. 333. Mal llamp te toc, pua d'engatat!, Víct. Cat., Ombr. 79. En Pau... és una mala pua..., malparla des vostro pare i fins de vós, Ruyra Pinya, ii, 67. Pua verinosa: persona molt irascible (Men.).
    Loc.—a) Tenir més pues que un eriçó: tenir molt mal geni, esser molt irascible.—b) Treure'n pua: treure profit d'una cosa, obtenir el resultat que es desitjava (Mall.).—c) A fil per pua: (ant.) a poc a poc, amb molta mesura. Hauré ordir... aquest meu scaig de parlament, curt, flach, fallent a fil per pua, Spill 677.
    Fon.: púə (or., bal.); púɛ (Ll.); púa (val.).
    Intens.: puassa, puarra, puarrassa, pueta, puetxa, pueua, puiua, puona, puota, puot.
    Var. form. (dial.): puga (Areny de Ribagorça, ap. Volkst. Kult. ix, 87).
    Etim.: incerta. Sembla que la forma originària ha d'esser un llatí *pūga, del mateix radical que pugio ‘punyal’ i que pungĕre ‘punxar’. S'han proposat altres etimologies (Diez, Spitzer, etc.) poc acceptables.