DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUDIR v. intr.
|| 1. Fer mala olor; cast. heder, oler mal. No és negun cors qui tan fort puda com fa cors d'ome, Llull Cont. 128. Perden les dents e puden fortment, Metge Somni iii. Com un hom dixés a la muller del dit Jovinià que la alè li pudia a son marit per ço com era vell, la dita muller respòs que pensava's que axí mateix pudís a tots los altres hòmens, Scachs 20. No et fiis d'estany pregon ni d'aquella contrada | en la qual un fangar greument hi pudi, Riber Geòrg. 91. a) Amb complement introduït amb la preposició a indicant la cosa de què fa o sembla fer mala olor. Mit-ne un poch al ffoch, e si put a sofre, no val res, Conex. spic. 27. Prou n'i ha.. que puden a galinassa y a la sentina, Coll. dames 588.—b) fig., amb el mateix complement introduït amb a: Portar indicis d'una cosa, semblar esser tal o tal cosa. «Això put a contraban»: això té aspecte d'esser contraban.
|| 2. fig. Causar enuig, molestar una cosa persistent; cast. heder, empalagar, hartar. «Això ja put»: es diu referint-se a un assumpte que dura massa o de què es parla massa. Per massa parlar-ne tinch por que no puda, Proc. olives 578. Darà manera e remey que no us plaurà, car la cosa que més li put és supèrbia e engan, Collació (Col. Bof. xiii, 387). Sereu en hoy e abominació a tots los hòmens, e pudireu a totes les nacions, Villena Vita Chr., c. 137. Car tot quant és de tu li put, Obra vells 139. La feina li put: es diu d'un malfeiner. «Volien que el noi fos metge, però l'estudiar li put».
    Loc.—a) Pudir més que una guilla (or., occ.), o Pudir com a carn de vas (mall.), o Pudir com un carner (men.), o Pudir a set carrers (val.): fer molta pudor.—b) Pudir a mort: estar molt en perill de morir o de destruir-se (Empordà). «Aquest got put a mort»: es diu d'un got que està si cau no cau.—c) Pudir a bolquers (val.) o Pudir a ventre (mall.): esser molt tendre, massa jove, gairebé un infant. Ara uns taperots que encara puden a bolquers... ya volen fer pinets, Rond. de R. Val. 24.—d) Pudir a cremat (o a socarrat): tenir aspecte de cosa amagada, sospitosa, perillosa.—e) Pudir a formatge: tenir mal aspecte una cosa, semblar que ha de donar mal resultat (Vallès).
    Refr.—a) «L'hoste i el peix menut, al cap de tres dies, put». Hostes e peix, a tres dies puden, Curial, i, 27.—b) «Qui dues boques besa, convé que la una li puda» (Metge Somni iii).—c) «Sa merda, com més la remenen, més put»: significa que les coses desagradables convé no tractar-les gaire (Mall., Men.).—d) «Tots els jocs que duren, puden»: vol dir que les coses persistents arriben a cansar.—e) «Tot lo que put, té virtut»: es refereix als adobs o femades per a l'agricultura.
    Fon.: puðí (pir-or., or., occ., bal.); puðíɾ (val.).
    Conjug.: dialectalment es conjuga segons els paradigmes adjunts (pàgs. 962-963).
  En la llengua literària s'usen normalment aquestes formes: Pres. d'indic.: put o pudo, puts, put, pudim, pudiu, puden;—Pret. imperf. d'indic.: pudia, pudies, pudia, pudíem, pudíeu, pudien;—Perfet simple: pudí, pudires, pudí, pudírem, pudíreu, pudiren;—Futur: pudiré, pudiràs, pudirà, pudirem, pudireu, pudiran;—Condicional: pudiria, pudiries, pudiria, pudiríem, pudiríeu, pudirien;—Pres. de subjuntiu: pudi, pudis, pudi, pudim, pudiu, pudin;—Optatiu: pudís, pudissis, pudís, pudíssim, pudíssiu, pudissin;—Participi passat: pudit;—Gerundi: pudint. (Per a més detalls sobre l'ús i formes d'aquest verb en els diferents dialectes vegeu Alcover-Moll Flex., n.o 54).
    Etim.: del llatí putēre, mat. sign. || 1.