DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUGNAR v. intr.: cast. pugnar.
|| 1. Lluitar, combatre. Que l'hom propòs de pugnar contra tot peccat, Eximenis Conf. 5. lustament pugnant contra los enemichs, doc. a. 1393 (Rubió Docs. cult. ii, 336).
|| 2. Esforçar-se insistentment. Jo havia pugnat per lo bé comú, Genebreda Cons. 42. Perquè rich tornes, | primer treballa, | pugna, batalla, Spill 12421. Un nus de paraules i d'udols, de sanglots, que pugnaven per desfermar-se, Esclasans Urània 174.
    Fon.: puŋná (Barc.); puŋnáɾ (Val.); punná (Palma).
    Etim.: del llatí pugnare, mat. sign. || 1.