DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. PUJA f.
|| 1. Augment, pujada (de força, de valor, de preu); cast. alza, aumento. Semblaria que almenys degués esser la dita ajuda de quaranta mille dobles d'or, e sobre açò faça sa puja de obtenir e haver aquella maior quantitat que puga, doc. a. 1323 (Capmany Mem. iv, 78). Aqueixa favorable puja de la seva fe y confiansa era ab motiu sostinguda, Genís Julita 80. «Els queviures han fet una puja molt grossa» (=han pujat molt de preu). Especialment: a) Augment de preu que ofereix el qui pren part en un encant o subhasta; cast. puja, licitación. Establerta la competència..., la puja arribà a les cent... En arribar a dues-centes pessetes, el cavaller de severs aires va suspendre la puja, Pons Com an. 44.—b) pl. Interessos, rèdits d'un préstec (Granollers, Alella). «Anem malament: ni podem tornar el capital ni pagar les puges».—c) Mans o fulls de paper que es perden o s'inutilitzen en un tiratge (Escrig-Ll. Dicc.).—d) Augment de volum que es produeix en la pasta de farina en coure's els pans, degut a la fermentació.—e) Brostada del arbres. «Aquelles figueres se semen perquè les podaren en temps de la puja» (Torís).
|| 2. Quantitat de pa que es paga al forner per la feina i materials (llenya, etc.) de coure el pa en el forn públic (occ., val.); cast. poya. Que algun forner no gos pendre puja de pa de forment més de la vintena, e mestall a la setzena, e ordi a la dotzena, Mostassaf 123. Ab que XXIIII pans ne do un de puja, axí que a la dita persona ne romanguen XIII (=XXIII) pans quitis, doc. a. 1470 (BABL, xi, 275).La quantitat a pagar és variable segons les diferents comarques, i fins i tot varia d'un poble a l'altre dins la mateixa comarca; per altra banda, és un costum gairebé desaparegut completament. Pa de puja: el pa que es donava al forner en pagament de la seva feina. Que mescla no sia feta de pasta pròpria ab pasta de puja ne dels acaptes, Mostass. Agual. 2. Que la puja sia venuda per pa de puges, Mostassaf 124. Forn de puja: el forn públic que cou pa pastat pels parroquians.
|| 3. Panet un xic llarguerut que es feny de diferents maneres, però generalment amb diversos ingredients (Escrig-Ll. Dicc.).
Loc.
—Metre sa puja: (ant.) posar el seu esforç. Conué a tot hom que aprèn negun saber, que meta sa puya e son tractament en profitar e entendre so que aprèn, Jahuda Dits, c. 6. Pus que Lansalot no s'i vol asegar, yo no matré ma puya per nient, Graal 5.
Puja: llin. existent a Barc., Torreblanca, etc.
Fon.: púʒə (or., bal.); púјɛ (Sort, Tremp); púʤɛ (Ll.); púјʒɛ (Gandesa); púјʒa (Tortosa); púʒa (Maestrat); púʧa (Val.).
Etim.: derivat postverbal de pujar.
2. PUJA f. ant.
Corda lligada al car per a tirar la vela cap a la dreta (per oposició a orsa, que serveix per a tirar-la a l'esquerra); cast. puja. Manà que estiguessen los mariners apparaylats los uns a la puja, los altres a la orça de popa, e'ls altres a la orça de proa, Jaume I, Cròn. 57. Respòs lo patró: | No us calrà pus hoir puja ni orsa | per arribar hon se reposa honor, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 102). Anar a puja, o de puja: navegar apartant la proa de la direcció del vent (per oposició a anar a l'orça, que és navegar acostant tot el que es pugui la proa a la direcció del vent) (Costa de Ponent).
Etim.: del gr. πóδιον, ‘corda del peu de la vela’, potser per conducte de l'it. poggia, mat. sign. (cf. Coromines en Misc. Rubió, iii, 300).