DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUJADA f.: cast. subida.
|| 1. Acció de pujar. Lo camí es escabrós y la pujada a la Montanya molt difícil, López Rel. 59. A reposar s'aturen si emprenen la pujada | des de la soca als aspres cimals dels Pirineus, Canigó iv. Especialment: a) Acció d'augmentar el valor, el preu; cast. alza. No seria estrany que es fogoneu tengués pujada, Roq. 37.—b) Pujada de llet: afluència de llet als mugrons d'una femella que cria; cast. apoyadura, venida de leche.
|| 2. Lloc rost, indret per on es puja. Per una pujada que hi hauia podien uenir là on éls eren, Jaume I, Cròn. 26. Com viatger al cim d'una pujada, Atlàntida x.
|| 3. La porció d'oli que es posa damunt la molinada quan el safareig ha estat molt carregat d'oli i li n'han llevat (Mancor).
Pujada: a) topon. La Pujada: és el nom de moltes partides de terra de Catalunya, i d'un poblet del municipi de Sant Jaume dels Domenys.—b) Llin. català existent a Barc., Alella, etc. És més freqüent la forma Pujades, existent a Llagostera, Peralada, Ventalló, Canet de M., Arenys de Mar, Barc., Terrassa, Agramunt, Fatarella, Botarell, Val., Mall., etc. En el País Valencià és freqüent la grafia bàrbara Puchades (Val., Sueca, Albal, Ondara, Al., etc.).
    Refr.
—«De gran pujada, gran baixada»; «No hi ha cap pujada sense baixada»; «Totes les pujades tenen davallada».
    Fon.: puʒáðə (or., bal.); puʤáðɛ (Ll.); puјáðɛ (Sort, Tremp); puјáða (Vilaller, Esterri); puјʒáðɛ (Gandesa); puјʒáða (Tortosa); puʤá (Cast., Al.); puʧá (Val.).
    Intens.: pujadassa, pujadarra, pujadeta, pujadota, pujadona, pujadeua, pujadiua.
    Etim.: derivat de pujar.