DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATPUJANT
|| 1. adj. Que puja; cast. subiente, ascendiente. Avets ordonat en los quatre elements que'ls dos sien pujants a amunt per leugeria, e'ls altres dos sien descendents enjús per fexuguea, Llull Cont. 46, 16. Aprés venien... molts companyons de capes, e capelans, a mon vejares pujants a pus de cent, Antiq. 12. Los altres tutors, exceptats pare o avi e tots aquells qui són en la línea ascendent o pujant, Cost. Tort. I, vi, 13.
|| 2. m. Pujada; lloc o objecte per on es puja; cast. subida. En lo pujant de la grau, doc. a. 1423 (Aguiló Dicc.). A la cambra del pujant de la scala, doc. a. 1430 (ibid.). Tenir mal pujant: tenir mala pujada, fer de mal pujar (Men.).
|| 3. m. La part que puja (d'un objecte, d'un animal). a) pl. Desenrotllament visible d'un animal que creix. Tenir bons pujants: créixer bé, considerablement. Tenir mals pujants: no créixer tant com caldria. L'amo i el ferrer es miren el mulat negre, i els dos convenen en que té bons pujants, o sia, que vol ser gros, Scriptorium, des. 1926.—b) Pal o altra peça col·locat verticalment per sostenir la construcció de què forma part (Tortosa, Maestrat); cast. montante. Els pujants de la porta: les peces verticals que formen els costats d'una porta. Els pujants del teler: barres verticals que formen part de la bancada del teler (Morella).
Pujant: a) topon. Pujant d'En Serrallonga: partida rural en el terme de Vilada (Berguedà). Pujant d'En Llebre: pas de muntanya damunt grans abismes, entre Ribilles i Sant Llorenç de Cerdans cap a les valls del Llierca.—b) Llin. existent a Figueres, St. Privat de Bas, Barc., etc.
Etim.: del part. pres. de pujar.
pujant